Fes ulleres -no de son-

Els castellans en diuen “palmeras”, nosaltres en diem “ulleres” i la realitat és que no s’assemblen ni a una cosa ni l’altra.

1. Ves i compra pasta de full. Al primer pas hi arribes. Crec.
2. Carda un tou de sucre en algun cony de superfície plana, hi estires la pasta de full. Recobreixes la part de dalt amb més sucre. Sé que t’estan saltant els ulls de les òrbites foca, però calma’t.
3. Estira bé la pasta amb un corró fotent un puto quadrat ben gros. Fins aquí, també fàcil.

   PERÒ OJO JODER, PERQUÈ ARA LA COSA ES COMPLICA UN COLLÓ.

4. Moment delineant: dues puntes cap a dins. Corró al canto.
5. Les altres puntes, també. Corró al canto 2. Si ja t’has equivocat en aquest pas, cagada pastoreta.
6. Llavors plegues les parts de les bandes diverses vegades sobre el seu propi eix, creant una superfície equacient en la proporcionalitat de l’esma… bueno cony, que fotis moltes capes llargues i ajuntis les puntes, hòstia, no sé, improvisa una mica, no ho sé explicar.

   

7. Ho cardes al puto fons a 180º fins que quedin rosses i fora.

Però eh, pff mira, potser que les vagis a comprar al BonPreu i a tomar pel cul, tu.

 

 

Ets pobre? Bueno, tu també pots sopar llagosta!

Sopes amb algú a qui vols impressionar però no tens un puto duro al banc, oi? Pues ara et cagaràs, perquè t’ensenyaré a fotre llagosta, sense haver de comprar-ne. Avui suques.

1. Ves a cal peixater, i compra-li rap preparat per fer-lo allagostat -ell ja sap de què va, sap de sobra que ets pobre-. Cert, el rap no es barato tampoc, però joder, estàs fent veure que cuines llagosta, què esperaves?
2. Ara, carda en una bandeja un bon llit de ceba, llorer i quatre merdes més pel l’estil, i li fots el bitxo aquest ben recobert de pebre vermell dolç.
3. Hi cardes un bon raig d’oli de puta mare per sobre i ho endosses entre 10 minuts i un quart al forn. OJU NO HO CREMIS, COLLONS. Vigila una mica, i treu-ho quan t’ho dicti el sentit comú -¿?-.
4. Va, al plat. Així ja està bo, però si li fots una salsa de crustaci  d’acompanyament, ja quedaràs com Déu.

T’aviso, si fotent-li això no te l’emportes al catre és que no li interesses.

Les putes fajitas van bé quan tens convidats

“No t’hi matis, fes quatre truites i algo de piqui-piqui i punto“. Piqui pollas. Res, això porta molta feina. Per quan un té convidats, les fajitas són un invent collonut.

1. Tu te’n vas al súper i compres les bases. Sí, les podries fer tu, però joder quina mandra, no? Res, compra-les i segueix les instruccions. Oju no et cremis, lerdo.
2. Comença a parir el relleno. Pots fotre una mica el que et roti, però l’habitual són tires de pollastre fregit. N’agafes un pit, el filatejes i el vas fregint, tallat petit. I ho cardes en un bol maco, de mudar, dels d’Ikea.
3. I les putes verdures a tires: pebrots -de tots colors collons, que faci goig-, ceba, tomàquet… i si n’hi vols cardar alguna més, pues tu mateix, que total t’ho fotràs tu. Fots cada cosa a un cony de bol, i a la taula tot.
4. Per anar bé, combina-ho amb nachos, guacamole i tequila.

Ara cadascú agafa una mica de cada cosa i s’hi fot un canaló. Ojo als gordos, intentem que tanquin… si tens molta gana te’n menges més d’un, però no em siguis buitre de passar-te amb el fato. Mica en mica. Ansiós.

 

5 moments en els que fotre un pa amb tomàquet és imprescindible

Ja saps com va: pa, tomàquets madurs, una mica d’all i un oli de puta mare. Ara, quan collons és imprescindible treure’n?

• Quan el pa ha quedat dur com uns collons: de fet, aquí tens la gràcia del tema. Ser un país humil -llegeixi’s “que es carda de gana”-, ha fet que una costum com intentar entendrir el puto roc en qual s’havia convertit el nostre pa, es converteixi en tot un emblema. Som la polla, tu.
• Quan et venen gordos a casa que només es carden l’embotit: Ai quins fillsdeputa alguns! Convides a sopar a algú a casa i dius, “avui no m’hi emprenyaré, compro embotit i a cagar”. Tot molt bé fins que abans de que hagis cardat el cul a la cadira els putos gordos de torn s’han cardat tot lo bo. RES. Els hi cardes un tros de pa i que s’atipin, joder. Sempre més pa que embotit, vital.
• Quan has de fer menjar a algun xarnego: Has d’entendre que els veïns creuen que únicament ens alimentem d’això tot el puto dia, així que si et venen parents o lo que sigui d’allà, voldràn que els hi cardis per sopar. Si vols, com a venjança els hi fots com el carden ells allà: pintat amb un puto pinzell -SACRILEGI!-.
• Quan fotin el puto futbol: Jo a mi l’Antònio no m’havia tocat mai gaire els ous amb això perquè ell quan feia futbol se n’anava al bar. Però sé que els joves se’l miren a casa -coses de ser pobre-, al voltant de cerveses i pizza del Tarradelles. Joder, i perquè no un pa amb tomàquet amb ratafia? No ets tant d’aquí? Eh? EH!?
• Quan vagis a la muntanya: Tinc claríssim que l’estiu el passeu a la platja fent el patxeco, però que us encanta anar a la muntanya quan no fa bo -així ha quedat, que ara carda fàstic anar-hi-. A la platja una síndria s’accepta, però ja m’agradarà veure’us pujar-ne una al puto Puigmal. Tu t’agafes un pa amb dos collons i quatre tomàquets i voràs cagondéu si pujes ràpid. AH, I NO DEIXIS MERDES QUAN MARXIS, NETEJA LO QUE EMBRUTES, GUARRO! 

Hi ha una sisena que és: quan et surti dels pebrots. Aquesta és la més habitual.

Verat al forn

El verat, conegut en castellà com a caballa, és un peix. Avui t’ensenyaré com fer-lo amb una recepta fàcil de collons.

1. Quan compris els peixots, demana que te’ls donin nets i sense espines. Assegura’t que els netegen bé. A casa, neteja’ls de nou tu mateix. En casos així NO ET REFIÏS MAI DE NINGÚ -és una putada molt gran  trobar-ne mentre menges-.
2. Fot el puto forn a 190º. Mentre s’escalfa, carda en una bandeja ceba tallada, patates així també tallades a lo pla, llorer, una cabesa d’alls, tomàquet… bueno, lo típic que un hi carda en aquests casos, vaja.
3. Com que ja hi hauràs cardat l’oli i la sal i totes aquestes merdes, només t’has de preocupar de fotre els peixos BEN NETS a sobre un cop lo altre estigui daurat. 10 minuts més, i punto.

Teniu la mania de dir que cuinar peix és difícil i això és una puta mentida com el Camp Nou de gros, ja veus tu, si es fot sol mentre tu et remenes els collons al sofà.

Més de iaia impossible: rosquilles

Que el teu teu nét te fred? Li fots una manta a ganxillo. Que té gana? Li fots roquilles per berenar. Això ha estat així de tota la puta vida!

1. Comença per cardar en un bol un parell d’ous i sucre -100 grams, més o menos-. Com en qualsevol recepta de pastisseria, la següent instrucció és: REMENA JODER.
2. Mica en mica, amb la cura amb que una mare treu els mocs al seu cadell, hi afegeixes -sense deixar de remenar- un got gros de llet, un d’oli suau, i un got petit d’anís del mono.
3. Ara li cardes un puto sobre d’aquells de Royal i farina tamisada, i passes a remenar amb les mans. NETES, GUARRO. Les mides de la farina? Ai pues no sé, fins que quedi bé tu, que vegis que bueno, que s’aguanta i que no està massa espès.
4. Ho deixes reposar i els dónes la forma merdosa típica, aquella espècie de Donut mal parit. I ho fregeixes un rato.
5. Ara només ho has de recobrir de sucre i ala.

Rosquilles amb anís, pa amb vi i sucre… collons, com pujava abans la canalla… després ens estranyem.

 

Fes-te el guai, fot falafels per sopar

Si et dic que per sopar fotré croquetes de cigrons em diràs que me’n vagi a prendre pel cul, però si et dic que he fet falafels em diràs que sóc una iaia moderna i collonuda. Que gilipolles ets a vegades eh?

1. A veure, primer anem pels cigrons. No els cardis de pot o ja comencem la recepta pel cul. Fes-los de manera tradicional, comprant-los secs i remullant-los el dia abans.
2. Fot-los junt amb una mica de suc de llimona espremuda i un grapat de julivert i coriandre a picar a cal túrmix. FPRRRRPPPPPPP PPFPFPFPFFFPPFFFFF RRFFFFFF fins que et quedi xafat i barrejat.
3. Ara hi cardes pebre vermell, pasta de sèsam, pebres, i totes les putes espècies que trobis al paki -jo què sé, demana-li el què hi va, ho deuen saber- i ho barrejes BÉ.
4. Hi cardes també ceba picada -però no paris de remenar, cony!-, i ho fots mitja hora a la puta nevera.
5. Ja només queda donar-li la forma de falafel o de lo que et roti i cardar-ho a fregir. No siguis guarro i m’ho cardis en l’oli on vas parir els llobarros.

Si menges això vestit com el teu avi entres gratis a Benicàssim.

Fer pets de monja sense viure a un convent

Com que estan tant enfeinades passant el rosari i aquestes merdes que foten elles, és molt ràpid fer les seves putes receptes, ja ho veuràs.

1. Per començar, carda en un bol 3 ous -són els únics que toquen, suposo-, i bat-los amb sucre fins que doblin el volum. Sí, costa un colló i part de l’altra, però RES de varilla elèctrica. Elles ho foten a mano, amb l’ajuda de Déu. O algo, no sé. PERÒ SI ELLES HO FOTEN A MANO, TU TAMBÉ, JODER.
2. Mentre remenes, hi afegeixes una mica de ratlladura de llimona. Però EH! Sense parar de remenar. Ah i farina tamisada. No en posis massa o et quedarà una pasterada per cardar als totxos.
3. Què? Cansat? Demanant caritat cristiana eh, bastard? Ahhh amic, haver fet la confirmació, què collons. Ara no demanis ajuda divina, ara resar ja no val. REMENA PECADOR.
4. Perquè tingui la forma de teta aquella típica -que porcotes elles eh?- ho cardes dins una màniga pastissera i fas xorritos petits. Fàcil.
5. Ho fots al forn a 180º fins que agafin aquell color típic d3e pet de monja, i bueno, ja està.

Veus? Les monges no només resen i carden collejas, també foten unes galetes petites que estan bones de collons.

 

 

 

 

El puto llenguado amb taronja és molt fàcil de fer

T’has fixat mai en la cara de gilipolles que fot un llenguado? 

1. Abans de res: pel llenguado fresc et cardaran una hòstia de Déu, així que per un cop, entendré que el compris congelat. Ara, sigui on sigui que el compres, assegura’t que te’l donen -com a mínim- sense pell, perquè pelar-lo costa un colló i part de l’altre.
2. Enfarina’l i fot-lo a fregir. I després el cardes per alguna banda que no emprenyi.
3. Ara, en algun cony de cassó untat amb mantega hi fots el suc espremut de dues taronges. VIGILA NO HI CARDIS LES LLAVORS, JODER, QUE EMPRENYA MOLT TROBAR-SE’LS A LA BOCA! Escalfa-ho amb un tall de la pela de llimona i una picada d’ametlles.
4. Quan estigui calent ho cardes sobre el puto peixot d’abans, i ho fots tot al forn 7 o 8 minuts a no gaire força. OJO NO HO CREMIS.

Eh, i ja està eh? I no té més. Fer el puto llenguado és fàcil del cagar. Clar que amb la plumada que t’han parit al comprar-lo només faltaria que a sobre cuinar-lo fos difícil.

Com fer-te les pastes del te

Les pastes del te tenen aquelles formes tant maques per dissimular que t’estan clavant una hòstia de la vida per una puta galeta normal.

1. El primer pas és fàcil inclús com per  tu: treu el pot de mantega de la nevera, i carda’l sobre el marbre. Torna al sofà, i continua rascant-te els pebrots -mare meva, quina pena-…
2. Ara que ja és a temperatura ambient en cardes algo menys de 200 grams en algun puto bol junt amb sucre glas i sal, i ho remenes bé. -No et queixis ara, que quan et remenaves els ous no rondinaves tant-.
3. Hi cardes un parell de rovells d’ou i continues donant voltes a a l’assunto. Només als solters no se’ls cansa al braç fent galetes d’aquestes. Ah, carda-hi ja la farina tamisada – 300 GRAMS COM A MOLT, ON VAS AMB TANTA!!-.
4. Ho tapes amb paper film i ho cardes 1 hora a la nevera. Au sí, això, cap al sofà, corre. PFFFFFFFFFF
5. Amb el corró extens la massa a mig dit més o menos, en talles les formes que et surti de la minga, i les cardes al forn 10 minuts o així a 200º.
6. Menja-te-les així, o decora-les amb lo que et roti. Xocolata, coco, melmelada…

Veus? És molt fàcil. Qualsevol persona pot fer galetes com aquestes. Bueno, casi qualevol.

Com cardar un pastís de carbassó

A l’estiu els carbassons valen quatre duros, i això fa que a vegades, amb l’emoció, se’n comprin en excés. Si en tens tants que al final no saps què cardar-ne, abans de fotre-te’ls per on no toca, fes-ne un pastís.

1. Carda a sofregir en alguna paella una mica de ceba tallada i un parell d’alls pelats. Al cap d’un rato, hi fots els putos carbassons, també tallats a trossos petits. Fot-ni quantitat, perquè encara que al principi sembla que n’hi ha molt, redueix molt i al final et cardes de gana. Deixa-ho per alguna banda en acabat.
2. Ara, en algun collons de bol, bats tres o quatre d’ous -depèn de grossos que els tinguis-, junt amb una bossa de formatge ratllat, sal, i les merdes de sempre que ja saps. Ah, i Maizena. Carda-li un parell de cullerades de Maizena, que pugi una mica, cony.
3. Afegeix-hi la pasterada d’abans i remena. AMB GANES, JODER.
4. Unta un motlle que puguis cardar al forn amb mantega -o ho enganxaràs tot i l’hauràs de fotre a mar-, i ho cardes al forn uns 40 minuts, a 200º. Vigila no et cremis, garrulo.
5. Si no ho has cremat -burro- , ja t’ho pots fotre.

Al meu nét sempre li fèiem la putada de dir-li que si venia a menjar amb els avis li faríem un pastís i quan arribava se’n trobava un de verdura. Ahaha, quin gilipolles, quina cara de pena feia. Cada vegada hi queia. Aaaaiii.. puto gordo.

Arengades espatxurrades

Si et dic que per a la recepta d’avui només necessitem arengades, una paella i el canto d’una porta et pensaràs que m’he tornat gilipolles, però no.

1. Compra arengades. És un peix, així que ho venen a LA PEIXATERIA.
2. Ara, agafa un trasto d’aquests i l’emboliques amb paper de diari. Agafa alguna pàgina on no et surti algun cafre, que agafarà mal gust segur. Embolica-la bé, com si fos un puto bocata d’anar al cole.
3. Ho cardes dins d’algun collons de bossa que tinguis per casa i OJU ARA, ATENTO AL MOMENT: ho cardes al marc de la porta. Tanca la porta amb força -apreta marica- i espatxurra la pobre criatura. -No, no he begut, es fa així-.
   
4. Obre el diari i bueno, intenta no vomitar. Si ho aconseguixes, treu-li els budells amb el dit al pobre bitxo aquest i carda’l a fregir en oli calent. Si no, no sé, tira-ho a la basura i et fas uns espaguettis.
5. Ho cardes sobre una torrada ben parida amb força oli i una mica de tomàquet i ceba i t’ho fots.

Si en fas moltes vegades al final les portes queden fetes una puta merda, per les parets de casa plenes de tripes i tal, però bueno, està bo, compensa.

Gaspatxo de síndria

Moltes receptes de meló i poques de sindries oi? Vale, pues fotrem un gaspatxo amb síndria, sóc la polla.

1. Agafa els putos tomàquets i escalda’ls. Sí home, allò de posar-los i treure’ls d’aigua bullins molt ràpid, t’en recordes? Sí, joder, que ja ho hem fet altres vegades, collons, que fas bullir aigua i els poses i els treus amb cuidado de cremar-te els dits! Hòstia, estem per la feina o estic escrivint per la veïna? Ah, i pela’ls en acabat.
2. A la síndria li treus lo de fora i les granes. Sí, efectivament és la tocada de collons més gran de la setmana. Es veu que en venen sense grana, però a saber què collons els hi posen. Jo et recomano que hi cardis paciència i els hi treguis tu.
3. Ho ajuntes i ho barrejes amb el puto minipimer. I ho cardes per la nevera un rato.
4. Ara agafes un pot de formatge d’aquells de cuinar del súper, el remenes fins que quedi esponjós i el cardes en algun cony de bol mao que tinguis per casa.
5. Afegeix-hi la barreja de tomàquets i de la síndria -COLADA, JODER- i t’ho fots. Quedaràs com un puto rei. Bueno, sempre hi quan pensis a posar-hi sal i aquestes merdes…

Que a veure, et fotràs això si tens la nevera plena de gambes? pues no. Ara, quan tens calor i no et queda una merda a la nevera, pues mira, encara està prou bé.

Fer melmelada de préssec és fàcil de collons

Amb tant pluja i tanta hòstia se m’està desborant l’hort. Em surten els préssecs per les orelles, així que avui: melmelada de préssec.

1. Comença per la part més emprenyadora del tema: pelar els préssecs. És una collonada bastant gran, perquè hauràs de pelar un quilo de trastos d’aquestos. Quina puta merda.
2. Ara me li treus el pinyol. No, no cal que el plantis a la torratxa perquè no et surtirà un presseguer al pis, ho sento. Ah, i talla els préssecs a trossets petits.
3. Els cardes en una puta cassola amb algo menys de mig quilo de sucre i el suc d’una llimona durant mitja hora. No ho remenis gaire.
4. Ara ho has de trituar -amb la paleta, amb el túrmix… com el surti dels ous, vaja-, i deixar-ho remenant un rato més.
5. I ja està casi. Ho cardes en pots, li fot un bany maria durant 10 minuts i els guardes cap per avall fins que refredin -no sé perquè es fa però es fa així i punto-.

Porta feina? Si. Però millor això que robar-la als hotels.

 

5 plats per anar a fer el quillo menjant a la platja

Tinc clar que tenint dies com els d’avui, molta gent aprofita per anar a fotre el pacheco al mar. Agafen el parasol, les tovelloles, les cadiretes, les neveres amb cervesa barata -i calenta com uns collons-, i uns quan tuppers replets de merdes, i no en surten ni per jalar. A mi em cardaria vergonya, però si ho has de fer, almenys llegeix què et pots fotre a les putes carmanyoles, que encara t’enduràs canelons, tu.

• Tall arrabossat:
  Una manera ràpida i fàcil de preparar la carn que encanta als nens, i que té diversos aventatges per ser menjada a la platja: es pot menjar amb les mans, no ocupa i si se t’hi carda sorra no es nota.
• Ensaladilla russa:
  Un dia te la vaig ensenyar a fer casolana, amb les seves verdures casolanes i aquestes hòsties, però si te l’has de fotre a 300 graus i suat com una truja, millor serà que la compris directament de la Sirena i no desaprofitis una meravella com la que et vaig traspassar. AH, I NO HI CARDIS MAIONESA O PILLARÀS SALMONELA.
• Bocates humils:
  Quan un ha de demostrar que no té un puto duro, almenys que ho faci sense vergonya, no? Compra pa barato, I SOBRETOT, embotit merdós. La puta basura més rastrera. Chopped, xoriço Revilla, formatge d’aquell que sembla pintura plàstica. SI VAS DE POBRE, VAS DE POBRE, COLLONS.
• Amanida de pasta:
  Emportar-se uns macarrons gratinats és una tocada d’ous bastant significativa -tot i que igual amb la calor que carda es gratinen sols, a saber-. El fet és que a la platja es gasta molta energia -tant jugar a les putes pales, us canseu-, així que amb una cosa així es recupera bé. Carda-hi el que t’agradi, tant me fot a mi.
• Síndria calenta:
  Si has de cardar el gitano, fes-lo bé. Una puta síndria calenta i que regolimi pit avall és un clàssic del xarneguisme més nostrat.

  A l’anunci d’Estrella es carden una paella, però és mentida, no ho provis, UNA PAELLA AMB SORRA ÉS UNA PUTA MERDA MOLT GRAN.