5 moments en els que fotre un pa amb tomàquet és imprescindible

Ja saps com va: pa, tomàquets madurs, una mica d’all i un oli de puta mare. Ara, quan collons és imprescindible treure’n?

• Quan el pa ha quedat dur com uns collons: de fet, aquí tens la gràcia del tema. Ser un país humil -llegeixi’s “que es carda de gana”-, ha fet que una costum com intentar entendrir el puto roc en qual s’havia convertit el nostre pa, es converteixi en tot un emblema. Som la polla, tu.
• Quan et venen gordos a casa que només es carden l’embotit: Ai quins fillsdeputa alguns! Convides a sopar a algú a casa i dius, “avui no m’hi emprenyaré, compro embotit i a cagar”. Tot molt bé fins que abans de que hagis cardat el cul a la cadira els putos gordos de torn s’han cardat tot lo bo. RES. Els hi cardes un tros de pa i que s’atipin, joder. Sempre més pa que embotit, vital.
• Quan has de fer menjar a algun xarnego: Has d’entendre que els veïns creuen que únicament ens alimentem d’això tot el puto dia, així que si et venen parents o lo que sigui d’allà, voldràn que els hi cardis per sopar. Si vols, com a venjança els hi fots com el carden ells allà: pintat amb un puto pinzell -SACRILEGI!-.
• Quan fotin el puto futbol: Jo a mi l’Antònio no m’havia tocat mai gaire els ous amb això perquè ell quan feia futbol se n’anava al bar. Però sé que els joves se’l miren a casa -coses de ser pobre-, al voltant de cerveses i pizza del Tarradelles. Joder, i perquè no un pa amb tomàquet amb ratafia? No ets tant d’aquí? Eh? EH!?
• Quan vagis a la muntanya: Tinc claríssim que l’estiu el passeu a la platja fent el patxeco, però que us encanta anar a la muntanya quan no fa bo -així ha quedat, que ara carda fàstic anar-hi-. A la platja una síndria s’accepta, però ja m’agradarà veure’us pujar-ne una al puto Puigmal. Tu t’agafes un pa amb dos collons i quatre tomàquets i voràs cagondéu si pujes ràpid. AH, I NO DEIXIS MERDES QUAN MARXIS, NETEJA LO QUE EMBRUTES, GUARRO! 

Hi ha una sisena que és: quan et surti dels pebrots. Aquesta és la més habitual.