Fer pets de monja sense viure a un convent

Com que estan tant enfeinades passant el rosari i aquestes merdes que foten elles, és molt ràpid fer les seves putes receptes, ja ho veuràs.

1. Per començar, carda en un bol 3 ous -són els únics que toquen, suposo-, i bat-los amb sucre fins que doblin el volum. Sí, costa un colló i part de l’altra, però RES de varilla elèctrica. Elles ho foten a mano, amb l’ajuda de Déu. O algo, no sé. PERÒ SI ELLES HO FOTEN A MANO, TU TAMBÉ, JODER.
2. Mentre remenes, hi afegeixes una mica de ratlladura de llimona. Però EH! Sense parar de remenar. Ah i farina tamisada. No en posis massa o et quedarà una pasterada per cardar als totxos.
3. Què? Cansat? Demanant caritat cristiana eh, bastard? Ahhh amic, haver fet la confirmació, què collons. Ara no demanis ajuda divina, ara resar ja no val. REMENA PECADOR.
4. Perquè tingui la forma de teta aquella típica -que porcotes elles eh?- ho cardes dins una màniga pastissera i fas xorritos petits. Fàcil.
5. Ho fots al forn a 180º fins que agafin aquell color típic d3e pet de monja, i bueno, ja està.

Veus? Les monges no només resen i carden collejas, també foten unes galetes petites que estan bones de collons.

 

 

 

 

Llom amb la puta pinya del lot

No n’estàs fins els collons de trobar-te pels armaris el puto pot de pinya amb almívar del lot de Nadal? Avui t’ensenyo a aprofitar-lo.

1. Compra llom de porc sencer. No aquells paquets tallats que compres perquè no tens pasta més més, no, un tros sencer. Lliga’l amb un cordill -ben fort, marica-, salpebra’l, i carda’l en una puta cassola a daurar, amb quatre herbetes legals que tinguis i oli del bo.
2. Quan cardi bona pinta afegeix-hi unes tires de bacó -el beicon, vaja-, si vols una mica de ceba tallada, i ho remulles amb algo de caldo i suc del pot dels collons aquest que tanta nosa carda. Que vagi reduint durant mitja hora (? ai no sé, més o menos, mira-ho).  QUE NO QUEDI RESSEC!
3. Ah! Talla trossos petits de pinya i els cardes també. I bueno, també hauries d’espessir la salsa amb farina. Ho sabràs fer?
4. I ja estaria casi. Només falta fotre-hi quatre trossos de pinya -grossos- per fer maco poc abans d’acabar, i ja quan vegis que el llom està fet pues pares el foc i t’ho menges.

Algun dia m’agradaria conèixer a la persona que va decidir que als lots de Nadal s’hi cardarien pots de coses en almívar. Més que res per cardar-li l’hòstia que li falta.

Com fer les putes peres al vi

Un postre relleno de sucre i alcohol. Segur que t’agrada.

1. Comença per comprar un puto vi decent. Jo ja sé que l’economia està com està i totes aquestes merdes, però no em siguis cutre i em vinguis amb qualsevol merda. Un vi com INSERIR AQUÍ LA PUBLICITAT SI ALGÚ EN PAGA serà suficient.
2. Ara, carda’n un litre en algun cassó vell -vell, perquè queden fets una merda-, i li fots sucre, molt. Bueno molt, depèn. Bastant. Ai no sé. Més de 100 grams i menys de 200. Jo ho cardo a ojo. Ah, també canyella i pela de taronja.
3. I ara pues hi cardes les putes peres PELADES -res de mariconades de peladors, amb un cony de ganivet, com s’ha fet tota la puta vida- i tot a bullir com mitja hora.
4. Passat el temps, treus les peres i tota la hòstia que hi has cardat abans i deixes el vi un quart que redueixi.
5. Quan refredi ho tornes a barrejar una mica i ja ho pots cardar al plat. Fred. Amb gelat. O nata. O sol. O com et surti dels collons, vaja.

A Catalunya hi ha peres molt maques. L’Antònio sempre ho havia dit.

Un puto clàssic: mandonguilles amb tomàquet

Les mandonguilles -o pilotilles, que és com s’havien dit tota la puta vida-, es poden fer de moltes maneres diferents. Aquesta és la manera més fàcil, inclús un Yonathan qualsevol les podria fer.

1. Compra tomàquets -res d’hòsties d’aquestes de pot- i un cop nets els ratlles i els cous. Vigila els dits quan ho ratllis, inepte. Un cop la salsa cardi bona cara, la deixes per alguna banda. -També podries haver-hi cardat quatre verduretes, però segur que et fa mandra, pff-
2. Per començar a parir les putes mandonguilles: barreja la carn picada que hi vulguis fotre, sal i pebre i julivert i aquestes merdes, oli i un ou, així tot junt. Pasterada al canto. Remena. Amb les mans, res de mariconades. Si et fa fàstic et dediques a una altra cosa, un a la cuina s’embruta.
3. Carda-hi pa rallat i continua remenant la collonada aquesta un rato. Acte seguit, fes pilotes -d’aquí el nom de sempre, no? es fan pilotes no mandongas- i les passes per farina. EH, TU, FARINA LEGAL.
4. Fregeix-les i quan estiguin fetes les cardes a la puta salsa d’abans, un rato al foc i ja està.

Les pilotilles són un bon mesurador d’amor cap als néts: si els estimes molt les hi fas amb samfaina. Si els estimes normal, amb sèpia. I si van ser un penal, així.

 

El ron cremat és la polla

Durant l’estiu, la Costa Brava fa olor de cervesa, ginebre i pixats d’holandès. Però durant uns dies, la cosa millora gràcies a aquesta puta meravella.

1. Carda dos litres de rom en una olla de terrissa. Compte: no em siguis talòs: que sigui rom ros. El blanc no val una puta merda.
2. Afegeix tres cullerades de sucre, un grapat de grans de cafè, un collons de branca de canyella i la pell d’una llimona -la resta guarda-la, igual et valgui per uns musclos, jo què sé-.
3. Fot l’olla al foc. Amb compte animal, que et cremes ràpid aquí, això és feina de gent amb caràcter, de gent de veritat, per PERSONES.
4. Un cop fet això ve la cara divertida de la recepta: amb un cullerot, agafa’n una mica i carda-hi flama. Ei, a veure, oju, vigila -Verge Santa..-
5. Posa amb compte -ho dic molt, però ÉS QUE ET CONEC, CONY-, el cullerot encès dins la resta i tot es cremarà. AL LORO AQUESTOS MODERNS DE LES BARBES I LES NENES DE MELENA AL VIENTO EH? La de calvos que ha generat el puto ron cremat.

Aii.. Havaneres, rom cremat i el meu Antònio. I nou mesos després, ton pare naixent.

Ànec amb peres

Un puto plat que faria plorar al Pato Lucas

1. Salpebre el cony d’ànec i carda’l a daurar en una paella. A l’igual que tu, els sobra el greix, millor que li treguis.
2. Ara li cardes conyac per sobre, i AMB CUIDADO DE NO CREMAR LA PUTA CUINA GAMARÚS, el flameges. Deixa-ho reduir, i quan se l’hagi begut, carda-hi aigua i alguna herbota d’aquelles que fan olor.
3. Torn pel collons de peres: pela-les, parteix-les, carda’ls-hi farina i fregiu-les. MOLT POC. Són peres. Van ràpid.
4. Carda-les amb el cony d’ànec i deixa-ho fent xup xup mitja hora i ja està.

Si no t’agraden les peres pues li cardes figues. Si tampoc t’agraden carda-hi pomes. I si tampoc, PUES MENJA PA AMB NOCILLA, JO QUÈ SÉ.

Trinxat de la Cerdanya

A la Cerdanya, a part de pasturar vaques, també saben cuinar

1. Renta, pela i neteja una puta col -no hi deixis bitxos joder, que carda molta mania trobar-ne-, i pela amb un quilo de patates. És el que toca més els ous, però és lo que hi ha. A mi normalment m’ho feia l’Antònio. Acte seguit, carda-ho tot a bullir.
2. Ara agafa la paella més merdosa que tinguis, aquella que t’has carregat de tant recremar-hi l’oli de fregir els ous -barrut-, i carda-hi a rossir cansalada i una puta botifarrota negra. Guarda-la per ai en acabat.
3. Ara només has de sofregir la barreja de pata i col, en el mateix oli i amb algo de gràcia, tot aixafant el cony de pasterada i fent-ne una pasta. La forma de truita li dónes només si vols, no té perquè fer-ne.
4. Serveix, i carda-la la cansalada a sobre.

Has vist que fàcil? Són de muntanya, què esperes.

Les putes croquetes de l’àvia

Una àvia que no carda croquetes del cagar-hi Sant Marc en espardenyes, ni és una àvia ni és res.

1. Carda a fregir un puto parell de pits de pollastre junt amb ceba i algo de pernil. Carda-ho a la picadora. Jo tinc un 1, 2, 3 d’aquells d’abans, me’l va regalar l’Antònio fot molt anys. Tu anant bé no en tens, fota’t, espavila’t a trobar-ne un per ai.
2. OJU PELIGRO ARA: Carda un bon catxo de mantega en un puto cassó i quan es desfaci, fot-hi farina per crear una bona merderada. Remena amb una barilla, fot-hi ganes, sense parar, moñas. Afegeix-hi llet freda SENSE PARAR DE REMENAR, amb compte, molt de compte. No paris ni un moment, no, no, una mica de nou moscada, vinga, remena cabrit…
3. Un cop cuit hi tires la carn picada d’abans. MICA EN MICA. Compte carnús que estàs creant les putes croquetes de l’àvia, t’estic cedint una recepta que a la teva puta edat ni hauries de conèixer… fes-t’hi, gaudeix-ho, remena, que no s’enganxi, sent el poder, NO PARIS, VIU EL MOMENT , FES L’AMOR AMB LA CROQUETA.
4. Un cop cuita la pasta, paper film i al cony de nevera.
5. Quan refredin dona’ls forma de croqueta  (NO DE BUNYOL, CARCAMAL), i ja les pots passar per farina, pa rallat i fregir.

Mira’ls als ulls quan s’ho mengen… nota com se’ls eriça la pell… admira el poder de la puta croqueta de l’àvia…

 

 

 

Puto conill amb bolets

Al meu Antònio li encantava menjar conill.

1. Agafa el cony de conill, salpebra’l i carda’l en una cassola d’aquelles ben parides junt amb llorer, pastanaga, unes putes cebes, farigola i algun collons d’all.
2. Passats 20 putos minuts, carda-hi tomàquet triturat -ojalà algun dia te’l féssis tu mateix, joder, quina pena tot-, i una mica de vi – si encara te’n queda del cap de setmana, alcohòlic-.
3. Un cop reduït, treu el conill i passa el cony de sofregit pel puto xino. Oju no siguin tant idiota d’intentar-lo fer amb la puta farigola i el llorer a dintre, tarugo, treu-ho abans o et costarà la hòstia .
4. Salteja els bolets en un altre collons de paella AMB UNA MICA DE GRÀCIA, POSA-HI UNA MICA D’IL·LUSIÓ PER VARIAR. Afegeix-ho a la primera cassola, coent-ho junt amb el conill i la crema que acabes de parir uns 15 putos minuts.
5. Ja està.

↓ Puta recepta especialment dedicada a aquest gilipolles ↓

A la tarda igual et faré rap amb pinya, malparit.

Unes putes llenties estofades pels fofos

Carda molts dies que no faig una recepta per tu, gordo.

1. Penso que les llenties són de puta mare, però coure-les em toca molt la figa. Així que sempre utilitzo les putes llenties pardines, perquè són petites i no s’han de deixar en remull el dia abans.
2. Fot-les en un collons d’olla junt amb la pastanaga a trossets, la ceba, el llorer i totes aquelles hòsties collonudes que porten les llenties. És a dir: un xoriço tan gros que sigui l’enveja de la millor cigala, i un tros de cansalada ben greixosa, que hi queda de puta mare. Cou-ho tot 20 minuts.
3. Carda per una altre banda un collons de sofregit, afegint-hi a més pebre vermell. No negre, vermell. Estalvia’t la puta pregunta. “Serveix el negre?” NO JODER, HE DIT VERMELL.
4. Ara aparta la chicha apart junt amb el llorer i aquestes merdes, i ajunta les llenties i el sofregit dels ous. -Quina oloreta eh, gordo? ESPERA’T.- Deixa 15 minuts que bulli.
5. Passat els 15′, xoriço i demés coses de foca a dins, 15 putos minuts més, i ja pots jalar.

Sabies que les llenties porten molt ferro? Això va molt bé avui dia, perquè esteu tots amariconats.

 

Escudella: ideal per un dia de merda com el d’avui

Quan fa un dia merdós com el d’avui, el millor que pots fer és fotre’t un collons d’escudella catalana.

1. ALERTA: Cadascú fa l’escudella com si surt dels ous. Jo, la faig així, i em surt de puta mare.
2. Fot aigua a l’olla més grossa que tinguis. Ara, bull-hi pollastre, i també carda-hi pernil salat, i vedella, i carn magre, i col, i pastanaga, i patata, i xai, i cigrons, i una ceba, i butifarra negra, i butifarra blanca, i porro, i orella de porc, i cansalada del coll, i un tomàquet, i la pilota… serà suficient, avui la farem llegureta.
3. Això tarda un colló a fer-se, quatre hores o així. Treu-ho quan estigui, amb compte, i fota-ho en una bandeja de les bones, apartat. Ja pots  bullir en el caldo els putos galets, i ala, a taula.
4. (Serveix els putos galets amb el recapte)

 

ESTIGUES PER LA PUTA FEINA, UN ERROR FENT ESCUDELLA FA PLORAR LA CUINA:

L’Antònio, que era una mica pallús, un dia va colar-me’n una per la pica quan ja estava acabada. Va guardar tot el recapte al colador, però em va fotre tot el puto caldo pel desaigüe. L’anècdota va ser molt divertida, sobretot quan casi li tallo els ous.

 

Fer un collons de remenat d’alls tendres i altres merdes

Si ets tant inepte que no ets capaç de girar bé una truita de patates, et proposo algo més fàcil

1. Pots fer-ho amb el que surti dels ous això: amb gamba, amb bacallà, amb patata… com et roti. Jo he triat: cebes, gírgoles, espàrrecs, ous i uns putos alls tendres.  Perquè tot això és molt barato i perquè total m’ho hauré de menjar jo.
2. Neteja, pela… deixa net i pulit el que vulguis posar-hi- Ser una mica net no costa res, hòstia. 
3. Ara ho vas cardant els ingredients en una puta paella. Com que sé que tot ho compres congelat no perdo el temps amb els temps de cocció, mira’t la puta bossa.
4. Quan ja vegis que està bé (tingues una mica de vista) doncs li cardes dos o tres ous i remenes. I ala.

 

Això queda molt bo, i t’estalvia fer el pena de quan li has de donar la volta a la truita i no en saps. Hi ha qui en diu “remenat de…”, hi ha en diu “revoltilllo de…”… no sé, a casa sempre n’hem dit “truita de subnomal”.

 

Crema catalana collonuda

La cuina catalana és molt rica, no com tu. Avui, un postre nostrat.

1. Bull llet en un cony de cassó. No li cardis tota, tres quarts del pot o aixíns. I un catxo de pela de llimona. I també canyella.
2. ARA OJU que això és lo que toca més els collons de la recepta: separar els rovells de les clares. Això és una merda molt gran. Es fa obrint un puto ou pel mig, i passant l’ou de banda a banda amb una closca a cada mà, fent que el moquet de la clara caigui pel mig…  ai no sé si sé explicar-ho bé, joder, saps què vull dir oi?… algo aixíns, mira:
3.  Ara remena-ho. Mentres li cardes canya, tira la llet que et sobrava -no l’hauràs tirat tota abans oi, tarugo?- i remena amb cuidado. Fot-hi sucre i el collons de la Maizena aquella que et va sobrar del pa de pessic. Hi ha qui li carda colorant, però és una parida, ja queda bé sense.
4. Barreja la llet calenta i la puta potinga aquesta -COLADA, QUE SEGUR QUE HI HAS CARDAT UN TROS DE CLOSCA, INÚTIL- i ho fots a foc MOLT lent.
5. Ara paper film i a la nevera.

COM CREMAR LA CREMA?

Amb un estri de cremar que no en tinc ni puta idea de com es diu… jo en tinc un que em vaig endur d’un lloc que treballava fot molt temps, però sé ni com collons es diu ni on ho deuen vendre. Potser en tinguin al Bonpreu.

 

Allioli tradicional, el de tota la puta vida

Bé, t’ensenyaré a fer el puto allioli perquè condimentis la fideuà d’ahir, que si no encara m’hi cardaràs la merda del Chovi .

Per fer un allioli realment collonut, cal que compris un morter dels bons, dels d’abans. Ja sé que no et lliga amb les merdes aquestes modernes que tens de l’Ikea, però si vols un allioli tradicional, compra’t un morter, collons. Ara, que tu et conformes amb qualsevol merda? Pues au, ho fots amb el cony de túrmix i llestos – i a tomar pel cul les tradicions ole..-

1. Carda tres o quatre dents d’all i sal al morter. I apreta com un malparit.
2. Afegeix un chorret d’oli. De mica en mica, amb compte. Les mides -que sempre esteu tocant els ous amb les putes mides- pues no les sé joder, pues un raig de tant en tant no sé, com ho vegis. Interpreta la cuina joder, INTERPRETA LA CUINA. SENT L’ALLIOLI
3. Compte: un cop estigueu en marxa no pareu O TALLAREU L’ALLIOLI. I si talleu l’allioli em cagaré en Cristo, perquè si un està al loro NO SE LI TALLA EL PUTO ALLIOLI. Estem per lo que estem i no es tallarà. VALE?
4. Quan semblli allioli, ja està fet.

 

ACLARACIÓ: Hi ha garrulo  que el fa amb ou però ni puto cas. Això és perquè ho fan amb el túrmix i això no és tradicional ni és RES.

ACLARACIÓ 2: Lo que es talla si tens la regla és mentida. Només es talla si ho fas malament.