Fes ulleres -no de son-

Els castellans en diuen “palmeras”, nosaltres en diem “ulleres” i la realitat és que no s’assemblen ni a una cosa ni l’altra.

1. Ves i compra pasta de full. Al primer pas hi arribes. Crec.
2. Carda un tou de sucre en algun cony de superfície plana, hi estires la pasta de full. Recobreixes la part de dalt amb més sucre. Sé que t’estan saltant els ulls de les òrbites foca, però calma’t.
3. Estira bé la pasta amb un corró fotent un puto quadrat ben gros. Fins aquí, també fàcil.

   PERÒ OJO JODER, PERQUÈ ARA LA COSA ES COMPLICA UN COLLÓ.

4. Moment delineant: dues puntes cap a dins. Corró al canto.
5. Les altres puntes, també. Corró al canto 2. Si ja t’has equivocat en aquest pas, cagada pastoreta.
6. Llavors plegues les parts de les bandes diverses vegades sobre el seu propi eix, creant una superfície equacient en la proporcionalitat de l’esma… bueno cony, que fotis moltes capes llargues i ajuntis les puntes, hòstia, no sé, improvisa una mica, no ho sé explicar.

   

7. Ho cardes al puto fons a 180º fins que quedin rosses i fora.

Però eh, pff mira, potser que les vagis a comprar al BonPreu i a tomar pel cul, tu.

 

 

Fer pets de monja sense viure a un convent

Com que estan tant enfeinades passant el rosari i aquestes merdes que foten elles, és molt ràpid fer les seves putes receptes, ja ho veuràs.

1. Per començar, carda en un bol 3 ous -són els únics que toquen, suposo-, i bat-los amb sucre fins que doblin el volum. Sí, costa un colló i part de l’altra, però RES de varilla elèctrica. Elles ho foten a mano, amb l’ajuda de Déu. O algo, no sé. PERÒ SI ELLES HO FOTEN A MANO, TU TAMBÉ, JODER.
2. Mentre remenes, hi afegeixes una mica de ratlladura de llimona. Però EH! Sense parar de remenar. Ah i farina tamisada. No en posis massa o et quedarà una pasterada per cardar als totxos.
3. Què? Cansat? Demanant caritat cristiana eh, bastard? Ahhh amic, haver fet la confirmació, què collons. Ara no demanis ajuda divina, ara resar ja no val. REMENA PECADOR.
4. Perquè tingui la forma de teta aquella típica -que porcotes elles eh?- ho cardes dins una màniga pastissera i fas xorritos petits. Fàcil.
5. Ho fots al forn a 180º fins que agafin aquell color típic d3e pet de monja, i bueno, ja està.

Veus? Les monges no només resen i carden collejas, també foten unes galetes petites que estan bones de collons.

 

 

 

 

Com fer-te les pastes del te

Les pastes del te tenen aquelles formes tant maques per dissimular que t’estan clavant una hòstia de la vida per una puta galeta normal.

1. El primer pas és fàcil inclús com per  tu: treu el pot de mantega de la nevera, i carda’l sobre el marbre. Torna al sofà, i continua rascant-te els pebrots -mare meva, quina pena-…
2. Ara que ja és a temperatura ambient en cardes algo menys de 200 grams en algun puto bol junt amb sucre glas i sal, i ho remenes bé. -No et queixis ara, que quan et remenaves els ous no rondinaves tant-.
3. Hi cardes un parell de rovells d’ou i continues donant voltes a a l’assunto. Només als solters no se’ls cansa al braç fent galetes d’aquestes. Ah, carda-hi ja la farina tamisada – 300 GRAMS COM A MOLT, ON VAS AMB TANTA!!-.
4. Ho tapes amb paper film i ho cardes 1 hora a la nevera. Au sí, això, cap al sofà, corre. PFFFFFFFFFF
5. Amb el corró extens la massa a mig dit més o menos, en talles les formes que et surti de la minga, i les cardes al forn 10 minuts o així a 200º.
6. Menja-te-les així, o decora-les amb lo que et roti. Xocolata, coco, melmelada…

Veus? És molt fàcil. Qualsevol persona pot fer galetes com aquestes. Bueno, casi qualevol.

Cuina com un bon gabacho: crêpes

He tardat una puta hora a saber com polles es feia la ê així

1. Cardar la massa de les crëpes crepes crêpes -hòstia!!- és molt fàcil. Has de cardar en un bol 4 ous, mig litre de llet -res de merdes de règim, llet normal-, 300 grams de farina i algo de sal. Perquè et dic les mides avui? Per dos motius: perquè em surt de la patata i perquè això no admet invents dels teus.
2. Carda-li energia al collons de túrmix. Per favor, no deixis grumolls. Prova de fer algo bé, un cop a la vida.
3. Ara, escalfa un cony de paella grossa al puto límit. Ben calenteta. Hi cardes un petit -PETIT- raig d’oli -pues ara diuen que també pot ser amb mantega. PUES VALE, PUES AMB MANTEGA- i ZIP: esparceixes la pasta que has parit, amb compte. Has de fer la puta rodoneta de torn. No la cardis gaire gruixuda o merda.
   
4. Això només vol un minut per banda. OJU QUAN LES GIRIS, perquè ho hauràs de cardar amb els dits i et cremes en menos que canta un gall.
5. Per cert, la primera, per alguna tradició d’aquella gent es tira. Bueno, no és tradició, és que queda feta una puta merda. Però només tens excusa en la primera. A partir d’aquesta ja és un problema de la teva capacitat intel·lectual.
6. Ara ja la pots rellenar del que et surti dels pebrots. Carda-hi sucre, Nocilla, dolç de llet… alguna cosa de gordaco de les que et van.

Algun dia t’ensenyaré a fer-ne de salades, amb espàrrecs, pernil i ceba i merdes d’aquestes, però per avui és suficient el que has après, que si no se’m col·lapses.

Ametlles garrapinyades de Déu

Per fer-ne només calen tres coses: ametlles, sucre i una puta paciència divina

1. Has de cardar a bullir les ametlles junt amb el sucre. La mateixa puta mida que d’una cosa que de l’altra. La mateixa. Dues tasses d’ametlles? Doncs dues tasses de sucre. Quatre tasses d’ametlles? Quatre tasses de sucre. Onze tasses d’ametlles? ETS UNA FOCA INSACIABLE, CONTROLA’T.
2. D’aigua, posa’n la meitat, és a dir: de cada dos, una d’aigua. -igual et caldrà una calculadora a tu, taurgo-.
3. A partir d’aquí, només et queda tirar-te tota la puta tarda remenant. 1 hora. No paris ni per anar a cagar. Concentra’t, descobreix la màgia de l’ametlla, VIU L’ESSÈNCIA, TOCA-LA AMB ELS DITS. – és una al·legoria burro, treu el puto dit de l’olla-.
4. I bueno, doncs això passarà de sucre a caramel, i de caramel a ametlla garrapinyada. I ja està. I ho cardes a un pot i en vas picant unes quantes cada dia… i així estàs.

Per fer això no utilitzis una olla nova perquè queden fetes una puta braga.