Fes ulleres -no de son-

Els castellans en diuen “palmeras”, nosaltres en diem “ulleres” i la realitat és que no s’assemblen ni a una cosa ni l’altra.

1. Ves i compra pasta de full. Al primer pas hi arribes. Crec.
2. Carda un tou de sucre en algun cony de superfície plana, hi estires la pasta de full. Recobreixes la part de dalt amb més sucre. Sé que t’estan saltant els ulls de les òrbites foca, però calma’t.
3. Estira bé la pasta amb un corró fotent un puto quadrat ben gros. Fins aquí, també fàcil.

   PERÒ OJO JODER, PERQUÈ ARA LA COSA ES COMPLICA UN COLLÓ.

4. Moment delineant: dues puntes cap a dins. Corró al canto.
5. Les altres puntes, també. Corró al canto 2. Si ja t’has equivocat en aquest pas, cagada pastoreta.
6. Llavors plegues les parts de les bandes diverses vegades sobre el seu propi eix, creant una superfície equacient en la proporcionalitat de l’esma… bueno cony, que fotis moltes capes llargues i ajuntis les puntes, hòstia, no sé, improvisa una mica, no ho sé explicar.

   

7. Ho cardes al puto fons a 180º fins que quedin rosses i fora.

Però eh, pff mira, potser que les vagis a comprar al BonPreu i a tomar pel cul, tu.

 

 

Més de iaia impossible: rosquilles

Que el teu teu nét te fred? Li fots una manta a ganxillo. Que té gana? Li fots roquilles per berenar. Això ha estat així de tota la puta vida!

1. Comença per cardar en un bol un parell d’ous i sucre -100 grams, més o menos-. Com en qualsevol recepta de pastisseria, la següent instrucció és: REMENA JODER.
2. Mica en mica, amb la cura amb que una mare treu els mocs al seu cadell, hi afegeixes -sense deixar de remenar- un got gros de llet, un d’oli suau, i un got petit d’anís del mono.
3. Ara li cardes un puto sobre d’aquells de Royal i farina tamisada, i passes a remenar amb les mans. NETES, GUARRO. Les mides de la farina? Ai pues no sé, fins que quedi bé tu, que vegis que bueno, que s’aguanta i que no està massa espès.
4. Ho deixes reposar i els dónes la forma merdosa típica, aquella espècie de Donut mal parit. I ho fregeixes un rato.
5. Ara només ho has de recobrir de sucre i ala.

Rosquilles amb anís, pa amb vi i sucre… collons, com pujava abans la canalla… després ens estranyem.

 

Com fer-te les pastes del te

Les pastes del te tenen aquelles formes tant maques per dissimular que t’estan clavant una hòstia de la vida per una puta galeta normal.

1. El primer pas és fàcil inclús com per  tu: treu el pot de mantega de la nevera, i carda’l sobre el marbre. Torna al sofà, i continua rascant-te els pebrots -mare meva, quina pena-…
2. Ara que ja és a temperatura ambient en cardes algo menys de 200 grams en algun puto bol junt amb sucre glas i sal, i ho remenes bé. -No et queixis ara, que quan et remenaves els ous no rondinaves tant-.
3. Hi cardes un parell de rovells d’ou i continues donant voltes a a l’assunto. Només als solters no se’ls cansa al braç fent galetes d’aquestes. Ah, carda-hi ja la farina tamisada – 300 GRAMS COM A MOLT, ON VAS AMB TANTA!!-.
4. Ho tapes amb paper film i ho cardes 1 hora a la nevera. Au sí, això, cap al sofà, corre. PFFFFFFFFFF
5. Amb el corró extens la massa a mig dit més o menos, en talles les formes que et surti de la minga, i les cardes al forn 10 minuts o així a 200º.
6. Menja-te-les així, o decora-les amb lo que et roti. Xocolata, coco, melmelada…

Veus? És molt fàcil. Qualsevol persona pot fer galetes com aquestes. Bueno, casi qualevol.

Com fotre catànies a casa

Què? Et pensaves que a Vilafranca només tenen caves i gent pujant els uns sobre els altres? Pues una vegada més, t’equivoques.

1. Agafa aquell pot merdós que ja no utilitzes -quedarà pa l’arrastre– i fon-hi 100 grams de sucre. És a dir, transforma’l en caramel.
2. Un cop fos el treus del foc i hi cardes les putes ametlles. Remena perquè quedin totes recobertes. Remena bé, amb ganes, amb alegria, amb coratge, com qui sent passió per alguna cosa.
3. Estira-les sobre el marbre o on collons vulguis, i separa-les. Compte perquè duen sucre calent, si ho cardes amb el dit et cardaràs les huellas a prendre pel cul. Fes-ho amb una forquilla, tarugo.
4. Carda a desfer, utilitzant el bany maria, 1 rajola de xocolata blanca. Amb aquesta potinga recobriràs les ametlles d’abans -carden bona pinta eh? PUES NO TOQUIS ENCARA, GORDO-. Espera’t a que la xocolata s’hagi refredat, que si no costa un ou recobrir-les.
5. Ja només ho has d’empolvorar amb cacau -sí home sí, pots fer servir Cocalao, CUTRE-, i treure-ho alhora del cafè.

Bueno, potser sí que hi ha alguna variació de la recepta original, però jo les faig així, si t’agrada bé, i si no pues te les vas a comprar fetes al super.

 

 

Llàgrimes greixoses cauen cara avall: fem xurros

Resulta que el puto esmorzar clàssic de diumenge també el pots tu cardar a casa, sense haver de matinar amb tota la ressaca que portes a sobre -quina pena, mare meva-.

1. Carda a bullir en un recipient -que sigui gran, collons-, mig litro d’aigua amb un sobre de Royal -lo de dintre, s’entén-, sal i oli. Remena bé i escalfa millor.
2. Ara treus el puto cassó o lo que polles hagis fet servir del foc, i m’hi cardes mig quilo de farina a dintre de la pasterada aquesta. Oju no t’equivoquis.
3. Remena com si fós la última cosa que cardaràs al món, fent una pasta espessa. Els putos xurros casi estàn acabats, així que carda oli a fregir. Del barato, del de fer patates.
4. I ara, ALERTA. Hauries d’anar al xino a comprar una xurrera. Fa una forma una extranya, però si no ho compres, al fregir els putos xurros igual te’n peta un a la cara, i no ho volem. S’ha d’anar amb molt cuidado, eh?
5. Rellenala màquina, fes xurros i fregeix-los fins que estiguin daurats.
6. Carda’ls sucre a sobre i si vols, súca’ls amb xocolata, que ja no ve d’aquí.

Quan tinguis la xurrera, la podràs incloure en aquella col·lecció de merdes que guardes a la cuina perquè un dia vas tenir un antojo: la baterdora de barillas, la iogurtera, els motllos de pastisseria…

Carda’t el croissiants tu mateix, hòstia

Els gavatxos em cauen com una patada a la figa, però cal admetre que alhora de cuinar collonades d’aquestes són unes bèsties pardes. Avui, t’ensenyo a cardar croissants de manera fàcil i ràpida.

1. Ves a La Sirena -o a on el surti dels pebrots-, i compra pasta de full. Sí, te la podries fer tu, però tinc coses a fer i no em vull estar tot el puto dia escrivint. Compra-la feta, i estira-la, amb el corró del collons.
2. Un cop estirada -però abans carda-hi farina al cul mecagondéu!!-, talla’n uns quadros. Com es evident, contra més grossos, pues més grossos seran els croissants, així que fes-los petitons, que tampoc et convenen gaire, foca.
3. Carda-li un xurro de xocolata, o de crema o pernil dolç o de sobressada o de lo que et surti dels ous posar-hi-. I enrotlla-ho. OJU FES-HO BÉ, JODER.
   
4. Ho pintes amb un ou -prou bromes-, i ho cardes al puto forn. Els hi deixes un quart d’hora.
5. Si vols l’hi cardes sucre glacé o alguna altra merda per sobre, així, com per decorar.

No passa res per menjar-ne algun de tant en tant, però vigilem una mica.

Com fer les putes peres al vi

Un postre relleno de sucre i alcohol. Segur que t’agrada.

1. Comença per comprar un puto vi decent. Jo ja sé que l’economia està com està i totes aquestes merdes, però no em siguis cutre i em vinguis amb qualsevol merda. Un vi com INSERIR AQUÍ LA PUBLICITAT SI ALGÚ EN PAGA serà suficient.
2. Ara, carda’n un litre en algun cassó vell -vell, perquè queden fets una merda-, i li fots sucre, molt. Bueno molt, depèn. Bastant. Ai no sé. Més de 100 grams i menys de 200. Jo ho cardo a ojo. Ah, també canyella i pela de taronja.
3. I ara pues hi cardes les putes peres PELADES -res de mariconades de peladors, amb un cony de ganivet, com s’ha fet tota la puta vida- i tot a bullir com mitja hora.
4. Passat el temps, treus les peres i tota la hòstia que hi has cardat abans i deixes el vi un quart que redueixi.
5. Quan refredi ho tornes a barrejar una mica i ja ho pots cardar al plat. Fred. Amb gelat. O nata. O sol. O com et surti dels collons, vaja.

A Catalunya hi ha peres molt maques. L’Antònio sempre ho havia dit.

Sorbet de llimona “per fer baixar”

Diuen que quan has menjat com una puta truja necessites alguna ajuda perquè baixi tot una mica. El sorbet de llimona és la típica mariconada que recomanen.

1. Carda a bullir en un collons de cassó 3/4 de litros d’aigua, pela de llimona i sucre durant uns 10 minuts.
2. Ara, quan es refredi, pues ho coles i li cardes el suc de les llimones, ben estrujades. Apreta fort, joder, quina nenassa ens has sortit!
3. Remena-ho bé, i carda-ho un parell d’hores al puto congelador. Jo ho foto en un tupper d’aquests que compro al xino, així si se m’escatxarra pues el cardo a la basura i aquí no ha passat res -és que a vegades es donen i les tapes no tanquen, i bueno, pues a la merda l’invent, saps?-.
4. Passades dues hores, treus com puguis la capa de gel de sobre i hi cardes OJO AL DATO: 2 clares d’ou muntades a punt de neu i remenes. Carda-ho de nou al congelador dues hores.
5. Carda’n boles, quadros o el que et surti de la mandinga, i serveix-ho amb un tros de menta. O no, si no en tens.

Si, vale, la veritat és que està bo, però… fa baixar? Els collons fa baixar. Si t’has cascat un entrecot d’aquells que no se’ls salta un gitano, pues segueixes embotit com una vaca pallaresa. Haver-to pensat abans.

Cuina com un bon gabacho: crêpes

He tardat una puta hora a saber com polles es feia la ê així

1. Cardar la massa de les crëpes crepes crêpes -hòstia!!- és molt fàcil. Has de cardar en un bol 4 ous, mig litre de llet -res de merdes de règim, llet normal-, 300 grams de farina i algo de sal. Perquè et dic les mides avui? Per dos motius: perquè em surt de la patata i perquè això no admet invents dels teus.
2. Carda-li energia al collons de túrmix. Per favor, no deixis grumolls. Prova de fer algo bé, un cop a la vida.
3. Ara, escalfa un cony de paella grossa al puto límit. Ben calenteta. Hi cardes un petit -PETIT- raig d’oli -pues ara diuen que també pot ser amb mantega. PUES VALE, PUES AMB MANTEGA- i ZIP: esparceixes la pasta que has parit, amb compte. Has de fer la puta rodoneta de torn. No la cardis gaire gruixuda o merda.
   
4. Això només vol un minut per banda. OJU QUAN LES GIRIS, perquè ho hauràs de cardar amb els dits i et cremes en menos que canta un gall.
5. Per cert, la primera, per alguna tradició d’aquella gent es tira. Bueno, no és tradició, és que queda feta una puta merda. Però només tens excusa en la primera. A partir d’aquesta ja és un problema de la teva capacitat intel·lectual.
6. Ara ja la pots rellenar del que et surti dels pebrots. Carda-hi sucre, Nocilla, dolç de llet… alguna cosa de gordaco de les que et van.

Algun dia t’ensenyaré a fer-ne de salades, amb espàrrecs, pernil i ceba i merdes d’aquestes, però per avui és suficient el que has après, que si no se’m col·lapses.

Natilles de gordo

Sí, es clar, t’infles a xocolata, però després estàs així pel teu metabolisme, eh?

1. Carda quatre putos rovells d’ou al pot del túrmix, junt amb una cullerada de Maizena i un raig de llet. Fot-li candela. Oju, rovells, no hi cardis les clares, les clares te les veus si vols, que es veu que inflen els músculs. Túrmix AMB CUIDADO.
2. Carda quatre gots de llet en un collons de cassó, tres cullerades de cacau i sucre per parar un tren, i porta’l a bullició. Ai, t’estic dient molts números i igual se’m despistes:

1. Després, para’l. Ah, si ets dels tens una merda de vitroceràmica d’aquestes treu el puto cassó de sobre, perquè si no, cagada igual. Ja et dic jo que les vitros són una basura.
2. Un cop freda, ajunta la potinga que has fet abans AMB SUMO CUIDADO, casant els ingredients, amb tacte, amb finura, amb aquell amor que tot postre demana. I a colar. Cola-ho amb el xino que ho has de tornar a bullir.
3. Reparteix en ingredients i refreda a la puta nevera.

Que vaya, que si no també te les pots comprar fetes i no emmerdes tota la  puta cuina

 

Satura’t les venes: coulant de xocolata

La bomba calòrica preferida dels obesos.

1. Carda el xocolata i la mantega a fondre al bany Maria. És allò de cardar aigua bullint i un cassó al mig, collons, te’n recordes? Val.
2. Ara tira-hi OJU: dos rovells i tres clares. Vigila rei de les matemàtiques, te’n sobra una, no la caguis. Remena, fas un postre no un puto ou ferrat.
3. Afegeix sucre i farina, i remena com no has remenat a la teva puta vida. Que no quedi ni un puto grumoll eh?
4. Agafa un motllos -petits, no m’hi cardis una perola, que siguin petits de la mida habitual-, i posa’ls al congelador un rato. Quan estigui frescos, carda-hi la pastarada i al forn: un quart a 180º.
5. Si et passes ni serà un coulant ni serà res, la gràcia és que quedi desfet. Ja ho pots cardar al plat.

I ja està. I per aquesta merda tant fàcil pagues lo que pagues als restaurants. Mare meva, et carda el pèl tot Cristo.

Un postre ideal per tu: borregos

Com l’anell al dit, fill.

1. Compra un puto paquet de llevat d’aquell premsat que venen als súpers i desfés-lo amb llet. Carda-li un quart d’un paquet de mig quilo de farina, i que pugi.
2. Barreja la resta del paquet de farina amb un collons d’ou,  amb pell de llimona ratllada, mantega, llarg -gordo, et va agradant el tema eh?-, sucre, comí, anís i llet. HÒSTIA PUTA, ACABARÀS COM UN BACÓ.
3. Afegeix lo que has fet abans i acaba fent una pasta. Contra millor et quedi, més collonut serà el resultat.
4. Fes-ne dos putos xurros allargats, i al collons de forn, a 180º, un quart d’hora.
5. Ara talla amb la forma que tenen els borregos. -No amb la teva cara, si no a tires-. OJU ESPERA’T A QUE ES REFREDIN, CARCAMAL. Mare Santíssima..

Això ho treus a l’hora dels cafès i quedes com Déu.

 

Com fer un puto flam d’ou

El flam s’està perdent, i això és la vostra puta culpa, colla de moderns

1. Agafa un collons de cassó que no t’estimis gaire -perquè quedarà fet una puta merda- i carda-hi sucre a escalfar, fins que quedi d’un to merdós. Això és caramel, i ho cardaràs al cul de les flameres, dels gots, o d’on polles vulguis fer els flams.
2. En un segon cassó -aquest ja pot ser el bo-, carda a bullir un puto litre de llet amb pela de llimona i una branca de vainilla. Tres putos minuts o així, i treus les hòsties que hi has posat -o pensaves menjar-t’ho, tarugo?-.
3. Ara carda-hi cinc o sis putos ous ben batuts -és un flam d’ou, joder, què esperaves?-, i ho barrejes bé. Jo ho faig a mà, però tu pots fes-ho amb el túrmix si vols, MARICÓN.
4. Carda-ho al cony de flameres amb caramel que havies omplert abans i fot-les al puto bany Maria mitja hora o aixíns dins del forn -180º-, i en acabat, pues a la puta nevera.

Ara si tens collons, netejes el puto on has fet el caramel HIIIIIHIHI

Pastís de poma

Ara que se m’heu tornat tots mig hippies, us agradarà saber-ne fer

1. Has de portar unes putes clares al punt de neu. Per aconseguir-ho abans hauràs d’haver-les separat del puto rovell tal i com t’he ensenyat anteriorment. Oju imbècil, ara t’has de quedar el puto moc, lo groc és lo que sobra. Dona-hi voltes AMB CUIDADO fins trobar el punt.Costa un colló, aviso.
2. Ara, posa sucre als collons de rovells que t’han sobrat, junt amb llet, i remenes. Carda-li també un cony de cullerada de Maizena -mira, t’he donat una puta mida, no et queixis-, i mig sobre de llevat -segona I ÚLTIMA mida-. Remena amb il·lusió.
3. Fot-hi les putes clares AMB UN COMPTE DE LA HÒSTIA. Molt compte. Compte com si portessis en mà el mismíssims ous de Jesucrist. Amb compte. Amb compte. Fes algo bé, per caritat. Amb compte. Val. Deixa-ho per ai.
4. Pela per altra banda tres putes pomes i talla les a daus. -Si et veig pelar-les amb un pelador et tallo la polla, agafa el ganivet-. Barreja-les amb la massa.
5. També em talles un parell de pomes més a tires, serviran per decorar. Per decorar = per quedar bé = fer-ho amb gràcia = demana ajuda a algú, inútil.
6. Col·loca la massa a un puto motllo d’aquestos que tens, amb les putes pometes decoratives a sobre, i tot al puto forn 55 minuts a 220 putos graus.
7. I a tomar pel cul, ja està.

Ja que t’infles a pastissos, almenys que siguin de fruita, foca.

Eh foca, estaràs content: galetes amb xocolata!

Ara hi ha quatre desgraciats que en diuen cukis, o cokies o no sé com pollas de les putes galetes.. TOTS GILIPOLLES.

1. Preescalfa el puto forn a 180º graus mentre, en un cony de bol, bats mantega, sucre, un ou i vainilla. Clica aquí sobre per conèixer les putes mides.
2. Apart, agafa xocolata -de la de menjar PUTO DROGADICTE-, i píca-la ben xica. També ho hauries de fer amb anacardus, però segur que no te’ls pots pagar -MENYS GASTAR EN PORROS I MÉS EN ANACARDUS, PALLÚS-
3. Ara només falta afegir-ho tot al puto bol d’abans, -junt amb farina i llevat o no pujarà una merda- i remenar a tota puta llet.
4. Com que no sabràs donar-li forma al cony de galetes, inútil, et pots comprar motllos de la forma que et surti dels ous. Rellena’ls, i al puto forn.
5. 15 – 20 minuts i ja pots menjar galetes, gordaco.

Sí, aquesta recepta la pots fer amb els teus nens, tot i que els putos crios no hi haurien de cardar res a la cuina. Esteu criant una colla de paràsits consentits