Fes ulleres -no de son-

Els castellans en diuen “palmeras”, nosaltres en diem “ulleres” i la realitat és que no s’assemblen ni a una cosa ni l’altra.

1. Ves i compra pasta de full. Al primer pas hi arribes. Crec.
2. Carda un tou de sucre en algun cony de superfície plana, hi estires la pasta de full. Recobreixes la part de dalt amb més sucre. Sé que t’estan saltant els ulls de les òrbites foca, però calma’t.
3. Estira bé la pasta amb un corró fotent un puto quadrat ben gros. Fins aquí, també fàcil.

   PERÒ OJO JODER, PERQUÈ ARA LA COSA ES COMPLICA UN COLLÓ.

4. Moment delineant: dues puntes cap a dins. Corró al canto.
5. Les altres puntes, també. Corró al canto 2. Si ja t’has equivocat en aquest pas, cagada pastoreta.
6. Llavors plegues les parts de les bandes diverses vegades sobre el seu propi eix, creant una superfície equacient en la proporcionalitat de l’esma… bueno cony, que fotis moltes capes llargues i ajuntis les puntes, hòstia, no sé, improvisa una mica, no ho sé explicar.

   

7. Ho cardes al puto fons a 180º fins que quedin rosses i fora.

Però eh, pff mira, potser que les vagis a comprar al BonPreu i a tomar pel cul, tu.

 

 

Ets pobre? Bueno, tu també pots sopar llagosta!

Sopes amb algú a qui vols impressionar però no tens un puto duro al banc, oi? Pues ara et cagaràs, perquè t’ensenyaré a fotre llagosta, sense haver de comprar-ne. Avui suques.

1. Ves a cal peixater, i compra-li rap preparat per fer-lo allagostat -ell ja sap de què va, sap de sobra que ets pobre-. Cert, el rap no es barato tampoc, però joder, estàs fent veure que cuines llagosta, què esperaves?
2. Ara, carda en una bandeja un bon llit de ceba, llorer i quatre merdes més pel l’estil, i li fots el bitxo aquest ben recobert de pebre vermell dolç.
3. Hi cardes un bon raig d’oli de puta mare per sobre i ho endosses entre 10 minuts i un quart al forn. OJU NO HO CREMIS, COLLONS. Vigila una mica, i treu-ho quan t’ho dicti el sentit comú -¿?-.
4. Va, al plat. Així ja està bo, però si li fots una salsa de crustaci  d’acompanyament, ja quedaràs com Déu.

T’aviso, si fotent-li això no te l’emportes al catre és que no li interesses.

Les putes fajitas van bé quan tens convidats

“No t’hi matis, fes quatre truites i algo de piqui-piqui i punto“. Piqui pollas. Res, això porta molta feina. Per quan un té convidats, les fajitas són un invent collonut.

1. Tu te’n vas al súper i compres les bases. Sí, les podries fer tu, però joder quina mandra, no? Res, compra-les i segueix les instruccions. Oju no et cremis, lerdo.
2. Comença a parir el relleno. Pots fotre una mica el que et roti, però l’habitual són tires de pollastre fregit. N’agafes un pit, el filatejes i el vas fregint, tallat petit. I ho cardes en un bol maco, de mudar, dels d’Ikea.
3. I les putes verdures a tires: pebrots -de tots colors collons, que faci goig-, ceba, tomàquet… i si n’hi vols cardar alguna més, pues tu mateix, que total t’ho fotràs tu. Fots cada cosa a un cony de bol, i a la taula tot.
4. Per anar bé, combina-ho amb nachos, guacamole i tequila.

Ara cadascú agafa una mica de cada cosa i s’hi fot un canaló. Ojo als gordos, intentem que tanquin… si tens molta gana te’n menges més d’un, però no em siguis buitre de passar-te amb el fato. Mica en mica. Ansiós.

 

Verat al forn

El verat, conegut en castellà com a caballa, és un peix. Avui t’ensenyaré com fer-lo amb una recepta fàcil de collons.

1. Quan compris els peixots, demana que te’ls donin nets i sense espines. Assegura’t que els netegen bé. A casa, neteja’ls de nou tu mateix. En casos així NO ET REFIÏS MAI DE NINGÚ -és una putada molt gran  trobar-ne mentre menges-.
2. Fot el puto forn a 190º. Mentre s’escalfa, carda en una bandeja ceba tallada, patates així també tallades a lo pla, llorer, una cabesa d’alls, tomàquet… bueno, lo típic que un hi carda en aquests casos, vaja.
3. Com que ja hi hauràs cardat l’oli i la sal i totes aquestes merdes, només t’has de preocupar de fotre els peixos BEN NETS a sobre un cop lo altre estigui daurat. 10 minuts més, i punto.

Teniu la mania de dir que cuinar peix és difícil i això és una puta mentida com el Camp Nou de gros, ja veus tu, si es fot sol mentre tu et remenes els collons al sofà.

Més de iaia impossible: rosquilles

Que el teu teu nét te fred? Li fots una manta a ganxillo. Que té gana? Li fots roquilles per berenar. Això ha estat així de tota la puta vida!

1. Comença per cardar en un bol un parell d’ous i sucre -100 grams, més o menos-. Com en qualsevol recepta de pastisseria, la següent instrucció és: REMENA JODER.
2. Mica en mica, amb la cura amb que una mare treu els mocs al seu cadell, hi afegeixes -sense deixar de remenar- un got gros de llet, un d’oli suau, i un got petit d’anís del mono.
3. Ara li cardes un puto sobre d’aquells de Royal i farina tamisada, i passes a remenar amb les mans. NETES, GUARRO. Les mides de la farina? Ai pues no sé, fins que quedi bé tu, que vegis que bueno, que s’aguanta i que no està massa espès.
4. Ho deixes reposar i els dónes la forma merdosa típica, aquella espècie de Donut mal parit. I ho fregeixes un rato.
5. Ara només ho has de recobrir de sucre i ala.

Rosquilles amb anís, pa amb vi i sucre… collons, com pujava abans la canalla… després ens estranyem.

 

Fes-te el guai, fot falafels per sopar

Si et dic que per sopar fotré croquetes de cigrons em diràs que me’n vagi a prendre pel cul, però si et dic que he fet falafels em diràs que sóc una iaia moderna i collonuda. Que gilipolles ets a vegades eh?

1. A veure, primer anem pels cigrons. No els cardis de pot o ja comencem la recepta pel cul. Fes-los de manera tradicional, comprant-los secs i remullant-los el dia abans.
2. Fot-los junt amb una mica de suc de llimona espremuda i un grapat de julivert i coriandre a picar a cal túrmix. FPRRRRPPPPPPP PPFPFPFPFFFPPFFFFF RRFFFFFF fins que et quedi xafat i barrejat.
3. Ara hi cardes pebre vermell, pasta de sèsam, pebres, i totes les putes espècies que trobis al paki -jo què sé, demana-li el què hi va, ho deuen saber- i ho barrejes BÉ.
4. Hi cardes també ceba picada -però no paris de remenar, cony!-, i ho fots mitja hora a la puta nevera.
5. Ja només queda donar-li la forma de falafel o de lo que et roti i cardar-ho a fregir. No siguis guarro i m’ho cardis en l’oli on vas parir els llobarros.

Si menges això vestit com el teu avi entres gratis a Benicàssim.

Fer pets de monja sense viure a un convent

Com que estan tant enfeinades passant el rosari i aquestes merdes que foten elles, és molt ràpid fer les seves putes receptes, ja ho veuràs.

1. Per començar, carda en un bol 3 ous -són els únics que toquen, suposo-, i bat-los amb sucre fins que doblin el volum. Sí, costa un colló i part de l’altra, però RES de varilla elèctrica. Elles ho foten a mano, amb l’ajuda de Déu. O algo, no sé. PERÒ SI ELLES HO FOTEN A MANO, TU TAMBÉ, JODER.
2. Mentre remenes, hi afegeixes una mica de ratlladura de llimona. Però EH! Sense parar de remenar. Ah i farina tamisada. No en posis massa o et quedarà una pasterada per cardar als totxos.
3. Què? Cansat? Demanant caritat cristiana eh, bastard? Ahhh amic, haver fet la confirmació, què collons. Ara no demanis ajuda divina, ara resar ja no val. REMENA PECADOR.
4. Perquè tingui la forma de teta aquella típica -que porcotes elles eh?- ho cardes dins una màniga pastissera i fas xorritos petits. Fàcil.
5. Ho fots al forn a 180º fins que agafin aquell color típic d3e pet de monja, i bueno, ja està.

Veus? Les monges no només resen i carden collejas, també foten unes galetes petites que estan bones de collons.

 

 

 

 

El puto llenguado amb taronja és molt fàcil de fer

T’has fixat mai en la cara de gilipolles que fot un llenguado? 

1. Abans de res: pel llenguado fresc et cardaran una hòstia de Déu, així que per un cop, entendré que el compris congelat. Ara, sigui on sigui que el compres, assegura’t que te’l donen -com a mínim- sense pell, perquè pelar-lo costa un colló i part de l’altre.
2. Enfarina’l i fot-lo a fregir. I després el cardes per alguna banda que no emprenyi.
3. Ara, en algun cony de cassó untat amb mantega hi fots el suc espremut de dues taronges. VIGILA NO HI CARDIS LES LLAVORS, JODER, QUE EMPRENYA MOLT TROBAR-SE’LS A LA BOCA! Escalfa-ho amb un tall de la pela de llimona i una picada d’ametlles.
4. Quan estigui calent ho cardes sobre el puto peixot d’abans, i ho fots tot al forn 7 o 8 minuts a no gaire força. OJO NO HO CREMIS.

Eh, i ja està eh? I no té més. Fer el puto llenguado és fàcil del cagar. Clar que amb la plumada que t’han parit al comprar-lo només faltaria que a sobre cuinar-lo fos difícil.

Com fer-te les pastes del te

Les pastes del te tenen aquelles formes tant maques per dissimular que t’estan clavant una hòstia de la vida per una puta galeta normal.

1. El primer pas és fàcil inclús com per  tu: treu el pot de mantega de la nevera, i carda’l sobre el marbre. Torna al sofà, i continua rascant-te els pebrots -mare meva, quina pena-…
2. Ara que ja és a temperatura ambient en cardes algo menys de 200 grams en algun puto bol junt amb sucre glas i sal, i ho remenes bé. -No et queixis ara, que quan et remenaves els ous no rondinaves tant-.
3. Hi cardes un parell de rovells d’ou i continues donant voltes a a l’assunto. Només als solters no se’ls cansa al braç fent galetes d’aquestes. Ah, carda-hi ja la farina tamisada – 300 GRAMS COM A MOLT, ON VAS AMB TANTA!!-.
4. Ho tapes amb paper film i ho cardes 1 hora a la nevera. Au sí, això, cap al sofà, corre. PFFFFFFFFFF
5. Amb el corró extens la massa a mig dit més o menos, en talles les formes que et surti de la minga, i les cardes al forn 10 minuts o així a 200º.
6. Menja-te-les així, o decora-les amb lo que et roti. Xocolata, coco, melmelada…

Veus? És molt fàcil. Qualsevol persona pot fer galetes com aquestes. Bueno, casi qualevol.

Com cardar un pastís de carbassó

A l’estiu els carbassons valen quatre duros, i això fa que a vegades, amb l’emoció, se’n comprin en excés. Si en tens tants que al final no saps què cardar-ne, abans de fotre-te’ls per on no toca, fes-ne un pastís.

1. Carda a sofregir en alguna paella una mica de ceba tallada i un parell d’alls pelats. Al cap d’un rato, hi fots els putos carbassons, també tallats a trossos petits. Fot-ni quantitat, perquè encara que al principi sembla que n’hi ha molt, redueix molt i al final et cardes de gana. Deixa-ho per alguna banda en acabat.
2. Ara, en algun collons de bol, bats tres o quatre d’ous -depèn de grossos que els tinguis-, junt amb una bossa de formatge ratllat, sal, i les merdes de sempre que ja saps. Ah, i Maizena. Carda-li un parell de cullerades de Maizena, que pugi una mica, cony.
3. Afegeix-hi la pasterada d’abans i remena. AMB GANES, JODER.
4. Unta un motlle que puguis cardar al forn amb mantega -o ho enganxaràs tot i l’hauràs de fotre a mar-, i ho cardes al forn uns 40 minuts, a 200º. Vigila no et cremis, garrulo.
5. Si no ho has cremat -burro- , ja t’ho pots fotre.

Al meu nét sempre li fèiem la putada de dir-li que si venia a menjar amb els avis li faríem un pastís i quan arribava se’n trobava un de verdura. Ahaha, quin gilipolles, quina cara de pena feia. Cada vegada hi queia. Aaaaiii.. puto gordo.

Llagostins al cava que fan caure els ous al terra

Sé que us encanten les cigales i l’alcohol, així que ho ajuntarem en una recepta de puta mare.

1. Ves a comprar llagostins amb la premisa habitual: comprar uns llagostins de puta mare o comprar uns llagostins de puta pena et portarà a la glòria o a la humiliació més profunda. TU DECIDEIXES.
2. Carda els bitxos aquests en una safata de forn repleta de ceba tallada. No n’apilis gaires o te’ls acabaràs fotent crus, cosa que carda molta mania.
3. Ara, en un cassó que tinguis, cardes bastant oli amb una mica de llorer i bitxo a escalfar, i just quan comenci a fumejar, ho fots per sobre els crustacis, ben repartit. “BEN REPARTIT” vol dir que ho reparteixis bé, VALE?.
4. Posa’ls un quart d’hora al forn -a 190º-, i en passat aquest temps, li fots un parell de copes de cava per sobre. No cal que sigui el millor cava del món mundial, però tampoc m’hi cardis qualsevol merda del Pryca, que ja ens coneixem. Quinze minuts més.
5. I bueno, pues ja està. Li cardes sal gorda d’aquella i ja estaria el tema.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb gambes enlloc de llagostins?” SI.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb vi blanc enlloc de cava?” SI.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb escamar..” AI MIRA, CARDA LO QUE VULGUIS PERÒ NO TOQUIS MÉS ELS OUS!!

Llom amb la puta pinya del lot

No n’estàs fins els collons de trobar-te pels armaris el puto pot de pinya amb almívar del lot de Nadal? Avui t’ensenyo a aprofitar-lo.

1. Compra llom de porc sencer. No aquells paquets tallats que compres perquè no tens pasta més més, no, un tros sencer. Lliga’l amb un cordill -ben fort, marica-, salpebra’l, i carda’l en una puta cassola a daurar, amb quatre herbetes legals que tinguis i oli del bo.
2. Quan cardi bona pinta afegeix-hi unes tires de bacó -el beicon, vaja-, si vols una mica de ceba tallada, i ho remulles amb algo de caldo i suc del pot dels collons aquest que tanta nosa carda. Que vagi reduint durant mitja hora (? ai no sé, més o menos, mira-ho).  QUE NO QUEDI RESSEC!
3. Ah! Talla trossos petits de pinya i els cardes també. I bueno, també hauries d’espessir la salsa amb farina. Ho sabràs fer?
4. I ja estaria casi. Només falta fotre-hi quatre trossos de pinya -grossos- per fer maco poc abans d’acabar, i ja quan vegis que el llom està fet pues pares el foc i t’ho menges.

Algun dia m’agradaria conèixer a la persona que va decidir que als lots de Nadal s’hi cardarien pots de coses en almívar. Més que res per cardar-li l’hòstia que li falta.

Tomàquets farcits de coses

Amb aquesta puta merda de temps que carda les tomaqueres se m’estan desbordant. M’esperen dies de menjar tomàquets com si no hi hagués demà. Quina merda.

1. És important entendre que no tots els tomàquets són bons per a farcir. Ves a veure la verdulera i li preguntes quins toquen, que si no ets capaç de provar-ho els de sucar i cagada pastoreta.
2. Un cops els tinguis la certesa que tens els necessaris, els talles pel mig i els buides. Les merdes del mig no les tiris, les hi cardarem més tard, però ara volem només la base. Fot-la en un plat cap per avall.
3. És moment de cardar un parell d’ous durs -saps com es fan no?-. Talla’ls a trossos petits, i barreja’ls en un collons de bol junt amb una llauna de tonyina, cogombre, el relleno que has tret abans, enciam tallat petit, pebrot i una mica lo que et surti dels pebrots -així en general-. Reomple les bases que has preparat amb això. Si ara hi cardes un parell d’anxoves, o una gamba o algo per l’estil a sobre quedaràs com Déu.
4. Li fots maionesa o salsa rosa o algo al costat i cap a dins.

És una puta recepta fàcil, fresca. D’aquelles que no atipen una merda però que senten tant bé quan et cardes de calor.

 

Llàgrimes greixoses cauen cara avall: fem xurros

Resulta que el puto esmorzar clàssic de diumenge també el pots tu cardar a casa, sense haver de matinar amb tota la ressaca que portes a sobre -quina pena, mare meva-.

1. Carda a bullir en un recipient -que sigui gran, collons-, mig litro d’aigua amb un sobre de Royal -lo de dintre, s’entén-, sal i oli. Remena bé i escalfa millor.
2. Ara treus el puto cassó o lo que polles hagis fet servir del foc, i m’hi cardes mig quilo de farina a dintre de la pasterada aquesta. Oju no t’equivoquis.
3. Remena com si fós la última cosa que cardaràs al món, fent una pasta espessa. Els putos xurros casi estàn acabats, així que carda oli a fregir. Del barato, del de fer patates.
4. I ara, ALERTA. Hauries d’anar al xino a comprar una xurrera. Fa una forma una extranya, però si no ho compres, al fregir els putos xurros igual te’n peta un a la cara, i no ho volem. S’ha d’anar amb molt cuidado, eh?
5. Rellenala màquina, fes xurros i fregeix-los fins que estiguin daurats.
6. Carda’ls sucre a sobre i si vols, súca’ls amb xocolata, que ja no ve d’aquí.

Quan tinguis la xurrera, la podràs incloure en aquella col·lecció de merdes que guardes a la cuina perquè un dia vas tenir un antojo: la baterdora de barillas, la iogurtera, els motllos de pastisseria…

Com cuinar uns putos percebes

Avui aprendràs a cuinar un crustaci en forma de polla, un bitxo que costa un colló i part de l’altre, però això sí: un bitxo que et fa quedar com un puto rei si tens convidats a sopar.

1. Compra un pot de vaselina, i dirigeix-te al collons de peixateria. Allà, unta’t bé tota la zona sensible, i fes-te amb els percebes. Són cars. Molt cars. Farà mal, però serà breu.
2. Un cop a casa, renta’ls bé. Carda’n una puta pudor de mar bastant considerable, així que carda-hi aigua o et quedarà la cuina feta un Cristo.
3. Carda a bullir molta aigua amb molta sal marina, de la gorda. També podries bullir aigua directa del mar, però contant que hi a qui s’hi pixa, s’hi caga i a saber què més, no t’ho aconsello gaire.
4. Els bulls entre 30 segons i un minut i mig depenent de la mida, i ja els pots treure.
5. Serveix-los calents i sense més merdes, prou cars són.

Imagino que, essent miserable com ets no deus ni saber com collons s’han de menjar, no? Has de arrencar el tros que sembla una cigala del peu de la cosa aquesta, amb força, i menjar-te lo de dins. Sí, és molt petit. Sí, així són els rics. Idiotes.