Fer pets de monja sense viure a un convent

Com que estan tant enfeinades passant el rosari i aquestes merdes que foten elles, és molt ràpid fer les seves putes receptes, ja ho veuràs.

lesputesreceptes_pets_monja

  1. Per començar, carda en un bol 3 ous -són els únics que toquen, suposo-, i bat-los amb sucre fins que doblin el volum. Sí, costa un colló i part de l’altra, però RES de varilla elèctrica. Elles ho foten a mano, amb l’ajuda de Déu. O algo, no sé. PERÒ SI ELLES HO FOTEN A MANO, TU TAMBÉ, JODER.
  2. Mentre remenes, hi afegeixes una mica de ratlladura de llimona. Però EH! Sense parar de remenar. Ah i farina tamisada. No en posis massa o et quedarà una pasterada per cardar als totxos.
  3. Què? Cansat? Demanant caritat cristiana eh, bastard? Ahhh amic, haver fet la confirmació, què collons. Ara no demanis ajuda divina, ara resar ja no val. REMENA PECADOR.
  4. Perquè tingui la forma de teta aquella típica -que porcotes elles eh?- ho cardes dins una màniga pastissera i fas xorritos petits. Fàcil.
  5. Ho fots al forn a 180º fins que agafin aquell color típic d3e pet de monja, i bueno, ja està.

Veus? Les monges no només resen i carden collejas, també foten unes galetes petites que estan bones de collons.

 

 

 

 

Anuncis
Estàndard

El puto llenguado amb taronja és molt fàcil de fer

T’has fixat mai en la cara de gilipolles que fot un llenguado? 

lesputesreceptes_llenguado_taronja

  1. Abans de res: pel llenguado fresc et cardaran una hòstia de Déu, així que per un cop, entendré que el compris congelat. Ara, sigui on sigui que el compres, assegura’t que te’l donen -com a mínim- sense pell, perquè pelar-lo costa un colló i part de l’altre.
  2. Enfarina’l i fot-lo a fregir. I després el cardes per alguna banda que no emprenyi.
  3. Ara, en algun cony de cassó untat amb mantega hi fots el suc espremut de dues taronges. VIGILA NO HI CARDIS LES LLAVORS, JODER, QUE EMPRENYA MOLT TROBAR-SE’LS A LA BOCA! Escalfa-ho amb un tall de la pela de llimona i una picada d’ametlles.
  4. Quan estigui calent ho cardes sobre el puto peixot d’abans, i ho fots tot al forn 7 o 8 minuts a no gaire força. OJO NO HO CREMIS.

Eh, i ja està eh? I no té més. Fer el puto llenguado és fàcil del cagar. Clar que amb la plumada que t’han parit al comprar-lo només faltaria que a sobre cuinar-lo fos difícil.

Estàndard

Com fer-te les pastes del te

Les pastes del te tenen aquelles formes tant maques per dissimular que t’estan clavant una hòstia de la vida per una puta galeta normal.

lesputesreceptes.pastes_te

  1. El primer pas és fàcil inclús com per  tu: treu el pot de mantega de la nevera, i carda’l sobre el marbre. Torna al sofà, i continua rascant-te els pebrots -mare meva, quina pena-…
  2. Ara que ja és a temperatura ambient en cardes algo menys de 200 grams en algun puto bol junt amb sucre glas i sal, i ho remenes bé. -No et queixis ara, que quan et remenaves els ous no rondinaves tant-.
  3. Hi cardes un parell de rovells d’ou i continues donant voltes a a l’assunto. Només als solters no se’ls cansa al braç fent galetes d’aquestes. Ah, carda-hi ja la farina tamisada – 300 GRAMS COM A MOLT, ON VAS AMB TANTA!!-.
  4. Ho tapes amb paper film i ho cardes 1 hora a la nevera. Au sí, això, cap al sofà, corre. PFFFFFFFFFF
  5. Amb el corró extens la massa a mig dit més o menos, en talles les formes que et surti de la minga, i les cardes al forn 10 minuts o així a 200º.
  6. Menja-te-les així, o decora-les amb lo que et roti. Xocolata, coco, melmelada

Veus? És molt fàcil. Qualsevol persona pot fer galetes com aquestes. Bueno, casi qualevol.

Estàndard

Com cardar un pastís de carbassó

A l’estiu els carbassons valen quatre duros, i això fa que a vegades, amb l’emoció, se’n comprin en excés. Si en tens tants que al final no saps què cardar-ne, abans de fotre-te’ls per on no toca, fes-ne un pastís.

lesputesreceptes.pastis_carbasso

  1. Carda a sofregir en alguna paella una mica de ceba tallada i un parell d’alls pelats. Al cap d’un rato, hi fots els putos carbassons, també tallats a trossos petits. Fot-ni quantitat, perquè encara que al principi sembla que n’hi ha molt, redueix molt i al final et cardes de gana. Deixa-ho per alguna banda en acabat.
  2. Ara, en algun collons de bol, bats tres o quatre d’ous -depèn de grossos que els tinguis-, junt amb una bossa de formatge ratllat, sal, i les merdes de sempre que ja saps. Ah, i Maizena. Carda-li un parell de cullerades de Maizena, que pugi una mica, cony.
  3. Afegeix-hi la pasterada d’abans i remena. AMB GANES, JODER.
  4. Unta un motlle que puguis cardar al forn amb mantega -o ho enganxaràs tot i l’hauràs de fotre a mar-, i ho cardes al forn uns 40 minuts, a 200º. Vigila no et cremis, garrulo.
  5. Si no ho has cremat -burro- , ja t’ho pots fotre.

Al meu nét sempre li fèiem la putada de dir-li que si venia a menjar amb els avis li faríem un pastís i quan arribava se’n trobava un de verdura. Ahaha, quin gilipolles, quina cara de pena feia. Cada vegada hi queia. Aaaaiii.. puto gordo.

Estàndard

Arengades espatxurrades

Si et dic que per a la recepta d’avui només necessitem arengades, una paella i el canto d’una porta et pensaràs que m’he tornat gilipolles, però no.

lesputesreceptes.arengades

  1. Compra arengades. És un peix, així que ho venen a LA PEIXATERIA.
  2. Ara, agafa un trasto d’aquests i l’emboliques amb paper de diari. Agafa alguna pàgina on no et surti algun cafre, que agafarà mal gust segur. Embolica-la bé, com si fos un puto bocata d’anar al cole.
  3. Ho cardes dins d’algun collons de bossa que tinguis per casa i OJU ARA, ATENTO AL MOMENT: ho cardes al marc de la porta. Tanca la porta amb força -apreta marica- i espatxurra la pobre criatura. -No, no he begut, es fa així-.
    lesputesreceptes_arengades_porta
  4. Obre el diari i bueno, intenta no vomitar. Si ho aconseguixes, treu-li els budells amb el dit al pobre bitxo aquest i carda’l a fregir en oli calent. Si no, no sé, tira-ho a la basura i et fas uns espaguettis.
  5. Ho cardes sobre una torrada ben parida amb força oli i una mica de tomàquet i ceba i t’ho fots.

Si en fas moltes vegades al final les portes queden fetes una puta merda, per les parets de casa plenes de tripes i tal, però bueno, està bo, compensa.

Estàndard

Gaspatxo de síndria

Moltes receptes de meló i poques de sindries oi? Vale, pues fotrem un gaspatxo amb síndria, sóc la polla.

lesputesreceptesdelaiaia_gaspatxo_sindria

  1. Agafa els putos tomàquets i escalda’ls. Sí home, allò de posar-los i treure’ls d’aigua bullins molt ràpid, t’en recordes? Sí, joder, que ja ho hem fet altres vegades, collons, que fas bullir aigua i els poses i els treus amb cuidado de cremar-te els dits! Hòstia, estem per la feina o estic escrivint per la veïna? Ah, i pela’ls en acabat.
  2. A la síndria li treus lo de fora i les granes. Sí, efectivament és la tocada de collons més gran de la setmana. Es veu que en venen sense grana, però a saber què collons els hi posen. Jo et recomano que hi cardis paciència i els hi treguis tu.
  3. Ho ajuntes i ho barrejes amb el puto minipimer. I ho cardes per la nevera un rato.
  4. Ara agafes un pot de formatge d’aquells de cuinar del súper, el remenes fins que quedi esponjós i el cardes en algun cony de bol mao que tinguis per casa.
  5. Afegeix-hi la barreja de tomàquets i de la síndria -COLADA, JODER- i t’ho fots. Quedaràs com un puto rei. Bueno, sempre hi quan pensis a posar-hi sal i aquestes merdes…

Que a veure, et fotràs això si tens la nevera plena de gambes? pues no. Ara, quan tens calor i no et queda una merda a la nevera, pues mira, encara està prou bé.

Estàndard

Fer melmelada de préssec és fàcil de collons

Amb tant pluja i tanta hòstia se m’està desborant l’hort. Em surten els préssecs per les orelles, així que avui: melmelada de préssec.

lesputesreceptesdelaiaia_melmelada

  1. Comença per la part més emprenyadora del tema: pelar els préssecs. És una collonada bastant gran, perquè hauràs de pelar un quilo de trastos d’aquestos. Quina puta merda.
  2. Ara me li treus el pinyol. No, no cal que el plantis a la torratxa perquè no et surtirà un presseguer al pis, ho sento. Ah, i talla els préssecs a trossets petits.
  3. Els cardes en una puta cassola amb algo menys de mig quilo de sucre i el suc d’una llimona durant mitja hora. No ho remenis gaire.
  4. Ara ho has de trituar -amb la paleta, amb el túrmix… com el surti dels ous, vaja-, i deixar-ho remenant un rato més.
  5. I ja està casi. Ho cardes en pots, li fot un bany maria durant 10 minuts i els guardes cap per avall fins que refredin -no sé perquè es fa però es fa així i punto-.

Porta feina? Si. Però millor això que robar-la als hotels.

 

Estàndard