A l’estiu els carbassons valen quatre duros, i això fa que a vegades, amb l’emoció, se’n comprin en excés. Si en tens tants que al final no saps què cardar-ne, abans de fotre-te’ls per on no toca, fes-ne un pastís.
- Carda a sofregir en alguna paella una mica de ceba tallada i un parell d’alls pelats. Al cap d’un rato, hi fots els putos carbassons, també tallats a trossos petits. Fot-ni quantitat, perquè encara que al principi sembla que n’hi ha molt, redueix molt i al final et cardes de gana. Deixa-ho per alguna banda en acabat.
- Ara, en algun collons de bol, bats tres o quatre d’ous -depèn de grossos que els tinguis-, junt amb una bossa de formatge ratllat, sal, i les merdes de sempre que ja saps. Ah, i Maizena. Carda-li un parell de cullerades de Maizena, que pugi una mica, cony.
- Afegeix-hi la pasterada d’abans i remena. AMB GANES, JODER.
- Unta un motlle que puguis cardar al forn amb mantega -o ho enganxaràs tot i l’hauràs de fotre a mar-, i ho cardes al forn uns 40 minuts, a 200º. Vigila no et cremis, garrulo.
- Si no ho has cremat -burro- , ja t’ho pots fotre.
Al meu nét sempre li fèiem la putada de dir-li que si venia a menjar amb els avis li faríem un pastís i quan arribava se’n trobava un de verdura. Ahaha, quin gilipolles, quina cara de pena feia. Cada vegada hi queia. Aaaaiii.. puto gordo.
Les putes receptes de la iaia 