Fes ulleres -no de son-

Els castellans en diuen “palmeras”, nosaltres en diem “ulleres” i la realitat és que no s’assemblen ni a una cosa ni l’altra.

1. Ves i compra pasta de full. Al primer pas hi arribes. Crec.
2. Carda un tou de sucre en algun cony de superfície plana, hi estires la pasta de full. Recobreixes la part de dalt amb més sucre. Sé que t’estan saltant els ulls de les òrbites foca, però calma’t.
3. Estira bé la pasta amb un corró fotent un puto quadrat ben gros. Fins aquí, també fàcil.

   PERÒ OJO JODER, PERQUÈ ARA LA COSA ES COMPLICA UN COLLÓ.

4. Moment delineant: dues puntes cap a dins. Corró al canto.
5. Les altres puntes, també. Corró al canto 2. Si ja t’has equivocat en aquest pas, cagada pastoreta.
6. Llavors plegues les parts de les bandes diverses vegades sobre el seu propi eix, creant una superfície equacient en la proporcionalitat de l’esma… bueno cony, que fotis moltes capes llargues i ajuntis les puntes, hòstia, no sé, improvisa una mica, no ho sé explicar.

   

7. Ho cardes al puto fons a 180º fins que quedin rosses i fora.

Però eh, pff mira, potser que les vagis a comprar al BonPreu i a tomar pel cul, tu.