Les putes fajitas van bé quan tens convidats

“No t’hi matis, fes quatre truites i algo de piqui-piqui i punto“. Piqui pollas. Res, això porta molta feina. Per quan un té convidats, les fajitas són un invent collonut.

1. Tu te’n vas al súper i compres les bases. Sí, les podries fer tu, però joder quina mandra, no? Res, compra-les i segueix les instruccions. Oju no et cremis, lerdo.
2. Comença a parir el relleno. Pots fotre una mica el que et roti, però l’habitual són tires de pollastre fregit. N’agafes un pit, el filatejes i el vas fregint, tallat petit. I ho cardes en un bol maco, de mudar, dels d’Ikea.
3. I les putes verdures a tires: pebrots -de tots colors collons, que faci goig-, ceba, tomàquet… i si n’hi vols cardar alguna més, pues tu mateix, que total t’ho fotràs tu. Fots cada cosa a un cony de bol, i a la taula tot.
4. Per anar bé, combina-ho amb nachos, guacamole i tequila.

Ara cadascú agafa una mica de cada cosa i s’hi fot un canaló. Ojo als gordos, intentem que tanquin… si tens molta gana te’n menges més d’un, però no em siguis buitre de passar-te amb el fato. Mica en mica. Ansiós.

 

Verat al forn

El verat, conegut en castellà com a caballa, és un peix. Avui t’ensenyaré com fer-lo amb una recepta fàcil de collons.

1. Quan compris els peixots, demana que te’ls donin nets i sense espines. Assegura’t que els netegen bé. A casa, neteja’ls de nou tu mateix. En casos així NO ET REFIÏS MAI DE NINGÚ -és una putada molt gran  trobar-ne mentre menges-.
2. Fot el puto forn a 190º. Mentre s’escalfa, carda en una bandeja ceba tallada, patates així també tallades a lo pla, llorer, una cabesa d’alls, tomàquet… bueno, lo típic que un hi carda en aquests casos, vaja.
3. Com que ja hi hauràs cardat l’oli i la sal i totes aquestes merdes, només t’has de preocupar de fotre els peixos BEN NETS a sobre un cop lo altre estigui daurat. 10 minuts més, i punto.

Teniu la mania de dir que cuinar peix és difícil i això és una puta mentida com el Camp Nou de gros, ja veus tu, si es fot sol mentre tu et remenes els collons al sofà.

Més de iaia impossible: rosquilles

Que el teu teu nét te fred? Li fots una manta a ganxillo. Que té gana? Li fots roquilles per berenar. Això ha estat així de tota la puta vida!

1. Comença per cardar en un bol un parell d’ous i sucre -100 grams, més o menos-. Com en qualsevol recepta de pastisseria, la següent instrucció és: REMENA JODER.
2. Mica en mica, amb la cura amb que una mare treu els mocs al seu cadell, hi afegeixes -sense deixar de remenar- un got gros de llet, un d’oli suau, i un got petit d’anís del mono.
3. Ara li cardes un puto sobre d’aquells de Royal i farina tamisada, i passes a remenar amb les mans. NETES, GUARRO. Les mides de la farina? Ai pues no sé, fins que quedi bé tu, que vegis que bueno, que s’aguanta i que no està massa espès.
4. Ho deixes reposar i els dónes la forma merdosa típica, aquella espècie de Donut mal parit. I ho fregeixes un rato.
5. Ara només ho has de recobrir de sucre i ala.

Rosquilles amb anís, pa amb vi i sucre… collons, com pujava abans la canalla… després ens estranyem.

 

El puto llenguado amb taronja és molt fàcil de fer

T’has fixat mai en la cara de gilipolles que fot un llenguado? 

1. Abans de res: pel llenguado fresc et cardaran una hòstia de Déu, així que per un cop, entendré que el compris congelat. Ara, sigui on sigui que el compres, assegura’t que te’l donen -com a mínim- sense pell, perquè pelar-lo costa un colló i part de l’altre.
2. Enfarina’l i fot-lo a fregir. I després el cardes per alguna banda que no emprenyi.
3. Ara, en algun cony de cassó untat amb mantega hi fots el suc espremut de dues taronges. VIGILA NO HI CARDIS LES LLAVORS, JODER, QUE EMPRENYA MOLT TROBAR-SE’LS A LA BOCA! Escalfa-ho amb un tall de la pela de llimona i una picada d’ametlles.
4. Quan estigui calent ho cardes sobre el puto peixot d’abans, i ho fots tot al forn 7 o 8 minuts a no gaire força. OJO NO HO CREMIS.

Eh, i ja està eh? I no té més. Fer el puto llenguado és fàcil del cagar. Clar que amb la plumada que t’han parit al comprar-lo només faltaria que a sobre cuinar-lo fos difícil.

Com cardar un pastís de carbassó

A l’estiu els carbassons valen quatre duros, i això fa que a vegades, amb l’emoció, se’n comprin en excés. Si en tens tants que al final no saps què cardar-ne, abans de fotre-te’ls per on no toca, fes-ne un pastís.

1. Carda a sofregir en alguna paella una mica de ceba tallada i un parell d’alls pelats. Al cap d’un rato, hi fots els putos carbassons, també tallats a trossos petits. Fot-ni quantitat, perquè encara que al principi sembla que n’hi ha molt, redueix molt i al final et cardes de gana. Deixa-ho per alguna banda en acabat.
2. Ara, en algun collons de bol, bats tres o quatre d’ous -depèn de grossos que els tinguis-, junt amb una bossa de formatge ratllat, sal, i les merdes de sempre que ja saps. Ah, i Maizena. Carda-li un parell de cullerades de Maizena, que pugi una mica, cony.
3. Afegeix-hi la pasterada d’abans i remena. AMB GANES, JODER.
4. Unta un motlle que puguis cardar al forn amb mantega -o ho enganxaràs tot i l’hauràs de fotre a mar-, i ho cardes al forn uns 40 minuts, a 200º. Vigila no et cremis, garrulo.
5. Si no ho has cremat -burro- , ja t’ho pots fotre.

Al meu nét sempre li fèiem la putada de dir-li que si venia a menjar amb els avis li faríem un pastís i quan arribava se’n trobava un de verdura. Ahaha, quin gilipolles, quina cara de pena feia. Cada vegada hi queia. Aaaaiii.. puto gordo.

Llagostins al cava que fan caure els ous al terra

Sé que us encanten les cigales i l’alcohol, així que ho ajuntarem en una recepta de puta mare.

1. Ves a comprar llagostins amb la premisa habitual: comprar uns llagostins de puta mare o comprar uns llagostins de puta pena et portarà a la glòria o a la humiliació més profunda. TU DECIDEIXES.
2. Carda els bitxos aquests en una safata de forn repleta de ceba tallada. No n’apilis gaires o te’ls acabaràs fotent crus, cosa que carda molta mania.
3. Ara, en un cassó que tinguis, cardes bastant oli amb una mica de llorer i bitxo a escalfar, i just quan comenci a fumejar, ho fots per sobre els crustacis, ben repartit. “BEN REPARTIT” vol dir que ho reparteixis bé, VALE?.
4. Posa’ls un quart d’hora al forn -a 190º-, i en passat aquest temps, li fots un parell de copes de cava per sobre. No cal que sigui el millor cava del món mundial, però tampoc m’hi cardis qualsevol merda del Pryca, que ja ens coneixem. Quinze minuts més.
5. I bueno, pues ja està. Li cardes sal gorda d’aquella i ja estaria el tema.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb gambes enlloc de llagostins?” SI.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb vi blanc enlloc de cava?” SI.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb escamar..” AI MIRA, CARDA LO QUE VULGUIS PERÒ NO TOQUIS MÉS ELS OUS!!

Tomàquets farcits de coses

Amb aquesta puta merda de temps que carda les tomaqueres se m’estan desbordant. M’esperen dies de menjar tomàquets com si no hi hagués demà. Quina merda.

1. És important entendre que no tots els tomàquets són bons per a farcir. Ves a veure la verdulera i li preguntes quins toquen, que si no ets capaç de provar-ho els de sucar i cagada pastoreta.
2. Un cops els tinguis la certesa que tens els necessaris, els talles pel mig i els buides. Les merdes del mig no les tiris, les hi cardarem més tard, però ara volem només la base. Fot-la en un plat cap per avall.
3. És moment de cardar un parell d’ous durs -saps com es fan no?-. Talla’ls a trossos petits, i barreja’ls en un collons de bol junt amb una llauna de tonyina, cogombre, el relleno que has tret abans, enciam tallat petit, pebrot i una mica lo que et surti dels pebrots -així en general-. Reomple les bases que has preparat amb això. Si ara hi cardes un parell d’anxoves, o una gamba o algo per l’estil a sobre quedaràs com Déu.
4. Li fots maionesa o salsa rosa o algo al costat i cap a dins.

És una puta recepta fàcil, fresca. D’aquelles que no atipen una merda però que senten tant bé quan et cardes de calor.

 

Ahivalahostia: porrusalda basca

El País Basc és molt més que kale borroka i aixelles peludes. És una zona molt bonica i molt estimada per Catalunya. Molt estimada. MOLT. Nosaltres a ells els hi importem tres collons, però com ens els estimem nosaltres, tu.

1. Avui t’ensenyo a cardar una sopa que fan ells que va molt bé per fer baixar el tema quan portes dies menjant com una puta verra. Comença per comprar porros.
2. EH TU, PENJA EL TELÈFON, A QUI TRUQUES!?! NO, PROU, PENJA! PORROS DELS DEL SÚPER, YONKI!
3. També bacallà. Te’n recordes de com anava lo de dessaladar? Quina collonada eh? Fota’t. Dos dies anar canviant l’aigua, va.
4. Quan estigui dessalat, treu les espines al trasto i carda’l a bullir UN PUTO MINUT. I prou. Deixa’l refredar. Quan tinguis pebrots de tocar-los, esmenuça’l. Aprofita per acabar de bullir el cony de sobres comestibles.
5. Ara oju: fredeig uns rostolls de pa i all, i fes-ne picada. Carda-ho en un puto bol  amb, patates tallades, els porros legals, espècies i la mare que em va parir. Remena.
6. Bull-ho tot a l’aigua del bacallà durant 10 minuts i ja està. Es menja fred o calent.

Per acabar, m’agradaria recordar aquella dita basca tant bonica:

“Ksqbjk, jsak  ckajka caka u dakk cakjdakukedeqke dksbakdjc akc akaja ckjakueuwb ck kakuc k kaduke akac dkuca ck cwkucak”

Anònim basc.

 

 

Els putos ous al plat de la iaia

Us tireu tot el puto estiu menjant verd. Com si fóssiu cavalls. Una mica d’energia va bé, cony.

1. Per cardar uns ous al plat collonuts, oblida’t de la merda de vaixella aquesta moderna que tens. Ja sé que t’agrada molt anar a l’Ikea, però això vol terrissa. Dissabte te’n vas a Breda -d’aquí- i compres cassoletes de les de tota la puta vida.
2. Unta-la amb mantega -o et quedarà tot enganxat com uns collons-, carda-la al foc, i hi fots samfaina amb tomàquet. O ceba i all amb tomàquet. O tomàquet sol. O tomàquet amb trossos de sobrassada. O tomàquet amb formatge. O … bueno, que li tiris el que et roti, però que porti  tomàquet.
3. Quan estigui ben calent, carda-hi els ous a sobre.
4. PERÒ QUÈ CARDES!! ELS OUS DE LA NEVERA!!!1! GUARRO, IMBÈCIL!!
5. Abans que quallin ho treus tot del foc, i si vols, pues ho acompanyes amb salsitxes o xoriço o lo que et quedi a casa –Doritos, no-.
6. Suca pa.

Diria que vegetarians també en poden menjar. Bueno, n’hi uns que tampoc mengen ous, però mira, si et ve a sopar un d’aquests pues que es cardi el pa sol i a tomar pel cul.

Com cardar un Mac iaia

Us passeu tot el puto dia menjant merdes d’hambugueses d’aquelles que a saber d’on collons surten. Jo aquí intentant que menjeu bé, i vosaltres, res,  ni puto cas. Així que ja que menjeu hamburgueses com si fóssiu ianquis, almenys, que us les hagueu fet vosaltres, joder.

1. Per cardar un Mac iaia -per dir-ne d’alguna manera-, compra uns panets rodonets d’aquells que venen als forns. Res de merdes de bossa, el compres al puto forn, que més bo serà i no portarà tanta merda química.
2. Hi cardes una mica d’oli al pa, i al mig, un parell de fulles d’enciam, netes  com els ous de Déu. Així, plegadetes, molt bé.
3. Tomàquet, carda-hi un parell de rondanxes de tomàquet. PERÒ NO DEL DE SUCAR COLLONS, DEL D’AMANIR, NO VEUS QUE TOT ESTÀ QUEDANT FET UNA MERDA? Ara, del dur, de l’altre, val.
4. Els ianquis hi carden pepinillos, però total, sé que ningú se’ls menja, així que passa. Canvia-ho per un cony de lonxa de formatge, i per ceba cuita. I alguna altra collonada que hi vulguis posar, tu mateix.
5. Ara, fes amb carinyo una hamburgesa. Si li demanes a la carnissera que et digui quins tipus té, veuràs que ara fan hamburgueses amb gustos d’escalivada, de bolets i d’hòsties així. El món està boig. Tria’n una, fes-la i la cardes al mig del pa.
6. Ara hi cardes mostassa, ketchup i les guarrades de gordo que vulguis i ala, ja pots anar a cagar al moll.

I ara, un cop que l’hagis parit, calcula el que t’ha costat fer-la i recorda que hi ha empreses que les venen per 1 €. Bueno… què?  quan hi tornes, capullo?

 

Arròs de quan et vas cagant pels puestos

A l’estiu, quan tots aneu mig amb pilotes, els centres comercials decideixen cardar els putos aires condicionats  a tota hòstia. Això acostuma a produir unes caguetes a la població del copón. Quan et passi a tu -que et passarà, perquè no aguantes res, marica-, toca menjar “el puto arròs de quan et vas cagant pels puestos” -també dit “arròs de malalt”-.

1. Carda un puto cassó ple d’aigua a bullir, amb sal, una mica d’oli i un parell de dents d’alls. Senceres, no cal que els tallis, representa que estas malalt i no tens putes ganes de cardar res.
2. Quan bulli, hi cardes arròs -ja saps, un parell de grapats per cap-.
3. Quan porti 8 o 9 minuts, hi cardes un cony de tros de lluç o de bacallà i ho deixes 5 o 6minuts més. I t’ho menges. -també ho pots cardar sense peix si vols. Estàs malalt, pots cardar el que et peti-.

Això, que és fàcil com uns collons, és lo que solidificarà una mica tota aquesta caca que no pares d’expulsar. La veritat, per més que es digui que està bo no val un rot de gitano, però bueno, quan et vas cagant pels puestos, tampoc estàs per gaire collonades.

Com triar un meló collonut

Que aquest collons de recepta sigui fàcil de fer no vol dir que no necessiti d’un mínim de coneixement Avui, t’ensenyaré a triar un meló de puta mare per fer-lo amb pernil. No una sopa, un meló amb pernil de tota la puta vida.

1. Explicar la puta recepta és ràpid: agafa un meló, talla’t i carda-li pernil decent per sobre. PUNTO. PUNTO PELOTA. PUNTO FINAL DEL PARTIDO.

Ara: com polles vols que quedi bé si compres un meló de puta pena?

• Per triar bé el collons de meló, comença per tocar-ne molts. Fins que no has tocat uns quants melons a la vida no saps apreciar el moment en què en trobes de veritablement collonuts. Així que remena’ns uns quants, i nota que no n’hi ha dos d’iguals.
• Valora’n el pes. Uns bons melons han de pesar una mica. Toca’ls, sospesa’ls… amb una mà, amb dues… ves notant el seu pes.
• La pell no ha de tenir imperfeccions. No volem tocar uns melons amb trossos tous. Que tinguin tota la pell ben heterogènia…
• És molt important fixar-se bé en les aureoles dels melons. Si són allargats, és que van madurar a la planta… mmm… fixa’t-hi bé.
• I finalment, ensuma’ls… que facin olor… amorra’t als melons, i nota la seva puta essència.

Ai… crec que trobo a faltar a l’Antònio.

Un puto clàssic: mandonguilles amb tomàquet

Les mandonguilles -o pilotilles, que és com s’havien dit tota la puta vida-, es poden fer de moltes maneres diferents. Aquesta és la manera més fàcil, inclús un Yonathan qualsevol les podria fer.

1. Compra tomàquets -res d’hòsties d’aquestes de pot- i un cop nets els ratlles i els cous. Vigila els dits quan ho ratllis, inepte. Un cop la salsa cardi bona cara, la deixes per alguna banda. -També podries haver-hi cardat quatre verduretes, però segur que et fa mandra, pff-
2. Per començar a parir les putes mandonguilles: barreja la carn picada que hi vulguis fotre, sal i pebre i julivert i aquestes merdes, oli i un ou, així tot junt. Pasterada al canto. Remena. Amb les mans, res de mariconades. Si et fa fàstic et dediques a una altra cosa, un a la cuina s’embruta.
3. Carda-hi pa rallat i continua remenant la collonada aquesta un rato. Acte seguit, fes pilotes -d’aquí el nom de sempre, no? es fan pilotes no mandongas- i les passes per farina. EH, TU, FARINA LEGAL.
4. Fregeix-les i quan estiguin fetes les cardes a la puta salsa d’abans, un rato al foc i ja està.

Les pilotilles són un bon mesurador d’amor cap als néts: si els estimes molt les hi fas amb samfaina. Si els estimes normal, amb sèpia. I si van ser un penal, així.

 

Cuina com un bon gabacho: crêpes

He tardat una puta hora a saber com polles es feia la ê així

1. Cardar la massa de les crëpes crepes crêpes -hòstia!!- és molt fàcil. Has de cardar en un bol 4 ous, mig litre de llet -res de merdes de règim, llet normal-, 300 grams de farina i algo de sal. Perquè et dic les mides avui? Per dos motius: perquè em surt de la patata i perquè això no admet invents dels teus.
2. Carda-li energia al collons de túrmix. Per favor, no deixis grumolls. Prova de fer algo bé, un cop a la vida.
3. Ara, escalfa un cony de paella grossa al puto límit. Ben calenteta. Hi cardes un petit -PETIT- raig d’oli -pues ara diuen que també pot ser amb mantega. PUES VALE, PUES AMB MANTEGA- i ZIP: esparceixes la pasta que has parit, amb compte. Has de fer la puta rodoneta de torn. No la cardis gaire gruixuda o merda.
   
4. Això només vol un minut per banda. OJU QUAN LES GIRIS, perquè ho hauràs de cardar amb els dits i et cremes en menos que canta un gall.
5. Per cert, la primera, per alguna tradició d’aquella gent es tira. Bueno, no és tradició, és que queda feta una puta merda. Però només tens excusa en la primera. A partir d’aquesta ja és un problema de la teva capacitat intel·lectual.
6. Ara ja la pots rellenar del que et surti dels pebrots. Carda-hi sucre, Nocilla, dolç de llet… alguna cosa de gordaco de les que et van.

Algun dia t’ensenyaré a fer-ne de salades, amb espàrrecs, pernil i ceba i merdes d’aquestes, però per avui és suficient el que has après, que si no se’m col·lapses.

Fer un collons de remenat d’alls tendres i altres merdes

Si ets tant inepte que no ets capaç de girar bé una truita de patates, et proposo algo més fàcil

1. Pots fer-ho amb el que surti dels ous això: amb gamba, amb bacallà, amb patata… com et roti. Jo he triat: cebes, gírgoles, espàrrecs, ous i uns putos alls tendres.  Perquè tot això és molt barato i perquè total m’ho hauré de menjar jo.
2. Neteja, pela… deixa net i pulit el que vulguis posar-hi- Ser una mica net no costa res, hòstia. 
3. Ara ho vas cardant els ingredients en una puta paella. Com que sé que tot ho compres congelat no perdo el temps amb els temps de cocció, mira’t la puta bossa.
4. Quan ja vegis que està bé (tingues una mica de vista) doncs li cardes dos o tres ous i remenes. I ala.

 

Això queda molt bo, i t’estalvia fer el pena de quan li has de donar la volta a la truita i no en saps. Hi ha qui en diu “remenat de…”, hi ha en diu “revoltilllo de…”… no sé, a casa sempre n’hem dit “truita de subnomal”.