Ets pobre? Bueno, tu també pots sopar llagosta!

Sopes amb algú a qui vols impressionar però no tens un puto duro al banc, oi? Pues ara et cagaràs, perquè t’ensenyaré a fotre llagosta, sense haver de comprar-ne. Avui suques.

1. Ves a cal peixater, i compra-li rap preparat per fer-lo allagostat -ell ja sap de què va, sap de sobra que ets pobre-. Cert, el rap no es barato tampoc, però joder, estàs fent veure que cuines llagosta, què esperaves?
2. Ara, carda en una bandeja un bon llit de ceba, llorer i quatre merdes més pel l’estil, i li fots el bitxo aquest ben recobert de pebre vermell dolç.
3. Hi cardes un bon raig d’oli de puta mare per sobre i ho endosses entre 10 minuts i un quart al forn. OJU NO HO CREMIS, COLLONS. Vigila una mica, i treu-ho quan t’ho dicti el sentit comú -¿?-.
4. Va, al plat. Així ja està bo, però si li fots una salsa de crustaci  d’acompanyament, ja quedaràs com Déu.

T’aviso, si fotent-li això no te l’emportes al catre és que no li interesses.

Verat al forn

El verat, conegut en castellà com a caballa, és un peix. Avui t’ensenyaré com fer-lo amb una recepta fàcil de collons.

1. Quan compris els peixots, demana que te’ls donin nets i sense espines. Assegura’t que els netegen bé. A casa, neteja’ls de nou tu mateix. En casos així NO ET REFIÏS MAI DE NINGÚ -és una putada molt gran  trobar-ne mentre menges-.
2. Fot el puto forn a 190º. Mentre s’escalfa, carda en una bandeja ceba tallada, patates així també tallades a lo pla, llorer, una cabesa d’alls, tomàquet… bueno, lo típic que un hi carda en aquests casos, vaja.
3. Com que ja hi hauràs cardat l’oli i la sal i totes aquestes merdes, només t’has de preocupar de fotre els peixos BEN NETS a sobre un cop lo altre estigui daurat. 10 minuts més, i punto.

Teniu la mania de dir que cuinar peix és difícil i això és una puta mentida com el Camp Nou de gros, ja veus tu, si es fot sol mentre tu et remenes els collons al sofà.

El puto llenguado amb taronja és molt fàcil de fer

T’has fixat mai en la cara de gilipolles que fot un llenguado? 

1. Abans de res: pel llenguado fresc et cardaran una hòstia de Déu, així que per un cop, entendré que el compris congelat. Ara, sigui on sigui que el compres, assegura’t que te’l donen -com a mínim- sense pell, perquè pelar-lo costa un colló i part de l’altre.
2. Enfarina’l i fot-lo a fregir. I després el cardes per alguna banda que no emprenyi.
3. Ara, en algun cony de cassó untat amb mantega hi fots el suc espremut de dues taronges. VIGILA NO HI CARDIS LES LLAVORS, JODER, QUE EMPRENYA MOLT TROBAR-SE’LS A LA BOCA! Escalfa-ho amb un tall de la pela de llimona i una picada d’ametlles.
4. Quan estigui calent ho cardes sobre el puto peixot d’abans, i ho fots tot al forn 7 o 8 minuts a no gaire força. OJO NO HO CREMIS.

Eh, i ja està eh? I no té més. Fer el puto llenguado és fàcil del cagar. Clar que amb la plumada que t’han parit al comprar-lo només faltaria que a sobre cuinar-lo fos difícil.

Llagostins al cava que fan caure els ous al terra

Sé que us encanten les cigales i l’alcohol, així que ho ajuntarem en una recepta de puta mare.

1. Ves a comprar llagostins amb la premisa habitual: comprar uns llagostins de puta mare o comprar uns llagostins de puta pena et portarà a la glòria o a la humiliació més profunda. TU DECIDEIXES.
2. Carda els bitxos aquests en una safata de forn repleta de ceba tallada. No n’apilis gaires o te’ls acabaràs fotent crus, cosa que carda molta mania.
3. Ara, en un cassó que tinguis, cardes bastant oli amb una mica de llorer i bitxo a escalfar, i just quan comenci a fumejar, ho fots per sobre els crustacis, ben repartit. “BEN REPARTIT” vol dir que ho reparteixis bé, VALE?.
4. Posa’ls un quart d’hora al forn -a 190º-, i en passat aquest temps, li fots un parell de copes de cava per sobre. No cal que sigui el millor cava del món mundial, però tampoc m’hi cardis qualsevol merda del Pryca, que ja ens coneixem. Quinze minuts més.
5. I bueno, pues ja està. Li cardes sal gorda d’aquella i ja estaria el tema.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb gambes enlloc de llagostins?” SI.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb vi blanc enlloc de cava?” SI.

“Hola iaia, puc fer aquesta recepta amb escamar..” AI MIRA, CARDA LO QUE VULGUIS PERÒ NO TOQUIS MÉS ELS OUS!!

Com cuinar uns putos percebes

Avui aprendràs a cuinar un crustaci en forma de polla, un bitxo que costa un colló i part de l’altre, però això sí: un bitxo que et fa quedar com un puto rei si tens convidats a sopar.

1. Compra un pot de vaselina, i dirigeix-te al collons de peixateria. Allà, unta’t bé tota la zona sensible, i fes-te amb els percebes. Són cars. Molt cars. Farà mal, però serà breu.
2. Un cop a casa, renta’ls bé. Carda’n una puta pudor de mar bastant considerable, així que carda-hi aigua o et quedarà la cuina feta un Cristo.
3. Carda a bullir molta aigua amb molta sal marina, de la gorda. També podries bullir aigua directa del mar, però contant que hi a qui s’hi pixa, s’hi caga i a saber què més, no t’ho aconsello gaire.
4. Els bulls entre 30 segons i un minut i mig depenent de la mida, i ja els pots treure.
5. Serveix-los calents i sense més merdes, prou cars són.

Imagino que, essent miserable com ets no deus ni saber com collons s’han de menjar, no? Has de arrencar el tros que sembla una cigala del peu de la cosa aquesta, amb força, i menjar-te lo de dins. Sí, és molt petit. Sí, així són els rics. Idiotes.

Salmó a la papillón

Bueno, papillón, pallitota, papillotte, o com polles li vulguis dir. Una altra recepta de gavatxos, que en aquest cas destaca perquè és fàcil de collons.

1. Compra salmó. És molt difícil fer salmó a la papillón sense salmó. Ah, i que te’l posin maco, sense merda d’espines que et vagis trobant a la boca.
2. Carda’l sobre el puto paper de plata -sí, el d’alumini, el que fa soroll i quan es trenca et treu dels putos nervis-, i li cardes sal i pebre per sobre, amb gràcia i estil i un cony de tros de llimona.
3. Ara has de cardar un farcell que no permeti l’entrada aire. Sella’l. Ben tancat, aaaaixí. Aire no, AIRE CACA. Si?
4. Carda’l al forn, a 200º. Quan el puto farcell estigui com inflat és que ja està.
5. Acompanya-ho amb el que et surti dels collons.

Realment hauries de ser molt gilipolles per no saber fer algo tant fàcil.

Tallarines amb gambes: ideal per lerdos

Si et ve la gent de casa a dinar a casa i no vols que s’adonin lo inútil que ets als fogons, et proposo una puta recepta de lo més senzill:

1. Bull les putes tallarines. El temps que hi han de ser surt al paquet. No t’empanis o cardaràs un xafastre. En acabat, escórra-ho i deixa-ho a la pica -per caritat divina, buida-la de plats, abans-.
2. En un collons d’olla -sí, pot ser la mateixa-, cardes a fregir un cony de ceba i tres o quatre alls. Poquet, intenta NO cremar-los com sempre, siusplau.
3. Ara, afegeix-hi gambes pelades d’aquelles que venen als supers. Carden una bona clavada per la bossa, però se n’ha de tenir perquè et treuen de més d’un apuro.
4. Fota-ho a la puta olla, i quan faci bona cara CARDA-HI LA CLAU DE TOT: CREMA DE LLET. Amb ull, amb oju, amb cuidado, amb tacte, amb elegància, i remenant amb la cura que només es veu a casa d’una comadona.
5. No t’oblidis de cardar-hi sal i pebre o et quedarà sosso com uns collons. Jo també hi poso picant i julivert, però és que sóc la puta reina.

Amb això, els teus amics -si és que en tens algun-, creuràn que ets una puta espasa a la cuina, perquè quedarà dissimulat que l’únic que cardes a diari és menjar espaguettis, macarrons i merdes per l’estil.

Més català impossible: Espardenya amb escalibada i anxoves

Bueno, avui no tinc ganes de pensar, que amb aquesta merda de temps fot, la pressió atmosfèrica em fa venir mal de cap -Mauri, filldeputa!-. Així que avui fotré una cosa ben fàcil -i catalana-.

1. Vés a veure el puto forner, i compra-li un pa rodó ben parit. Gros, que sigui gros, i sobretot, que sigui bo, que jo a dia d’avui no sé com collons foten el pa però no val una puta merda. Més val car que dolent.
2. Un cop a casa, em cardes una escalivada -o escalibada, no sé com polles s’escriu-. Per cert, és la de dalt, la que està en català, l’altre era una dedicatòria.
3. Hauràs d’haver comprat unes anxoves. A veure, si les compres de l’Escala -del poble…- la hòstia serà molt considerable, però col·laboraràs en el tema “economia de país“. Si les compres d’aquelles rares del Lidl, pues col·laboraràs en la teva butxaca. Tria.
4. Suca el pa amb un bon tomàquet -imagino que sabràs que hi ha tomàquets d’amanir i de sucar, oi?-, frega-hi all i ho regues amb oli del bo de veritat.
5. Muntes el plat cardant capes i ja està. Això és el que té la nostra cuina: que és fàcil, joder. Ah, si tens formatge brie li cardes gratinat per sobre i ja et cauen els ous al terra.

Per cert, ara que deia lo de l’oli.. què polles els hi passa als Borges ara? No paren de fotre anuncis a la teletrès! Entre els de cervesa, els de fuet i aquests, em cardo dels putos nervis, tot ple d’anuncis amb cançonetes de merda.

Cloïsses a la marinera

A casa tota la puta vida n’havíem dit almejas, però es veu que es diuen així.

1. Compra el collons de cloïsses i carda-les en aigua, perquè segur que el malparit del peixater te les ha engatussat plenes de sorra.
2. Ara fot ceba a fregir junt junt tomàquet ratllat, i AL CAP D’UN RATO, NO ARA -no sé quan és exactament “un rato”, joder no sé, ves-ho mirant- tira-hi un raig de vi BLANC -BLAAAAAAAAAAAAAAAAANC-, i algo de farina, que també és blanca. Però fes-ho al cap d’una estona, barrut, encara no ho tiris.
3. Carda aigua a bullir, i tira-hi el cony de cloïsses d’abans. Tapa l’olla. Abans de morir, s’obriran. VISCA LA CUINA.
4. Saps aquell puto bric de caldo de peix que tens a la nevera? Pues carda’n una mica a la salsa.
5. Ara només ho has de passar tot pel puto túrmix i barrejar-ho amb els bitxos. També estaria bé que fessis un cony de picada d’all, safrà i julivert un puto morter i ho fotessis a sobre. No sé si és molt demanar.

Pallús, la closca no es menja.

Putes empanadillas de tonyina

Les congelades no valen una puta merda, però fetes així, pues bueno, encara.

1. Compra la puta massa de les oblees feta, que total, tampoc sabràs fer-la i explicar-ho ara es faria molt llarg. Ves a la La Sirena o demana als putos llocs modernets de pasta fresca .
2. Carda a bullir un parell d’ous.
3. En un puto bol carda-hi un parell de pebrots al piquillo picats, un cony de ceba que hauràs d’haver daurat també picada i quan els putos ous estiguin fets, pues també els hi cardes tallats. Afegeix-hi una puta llauna de tonyina, tomàquet de pot, sal i pebre i aquestes merdes de sempre. Remena.
4. Fot la merderada aquesta al mig de les putes oblees i tanca-les amb la forquilla. Posa’n poca quantitat o et sortirà pels costats i et quedaran com el puto cul.
5. Carda-les a fregir en un cony de paella i ala, ja està.

Ara, per empanat tu.

Com fer un puto estofat de sèpia i patates

La típica puta tapa que fan al bar Manolo

1. Fot ceba en un cony de cassola, i després hi cardes a dins una mica de sípia tallada a trossos, i tomàquet, i pebre, i llorer i les collonades habituals que a gent gran sempre posem al menjar però que ni m’esforço a nombrar-te perquè segur que no saps que pollas són -mare meva quina pena de gent..-
2. Ara carda-hi unes putes patates petites i els pèsols de La Sirena d’aquells baratos que compres. Avui dia hi ha molt cagamandúrries que diuen no agradar-lis els pèsols però a casa sempre n’hi hem posat, així que posa’n-hi.
3. Fot-li vi a dins -això sí que saps què és oi puto alcohòlic?- i ho cardes tot plegat a bullir a tota hòstia durant 25 putos minuts.
4. Per fer la picada que necessites t’has de poder permetre ametlles -o atmelles o amelles o com merda s’escrigui-, alls i una cosa que es diu safrà que més val que no confonguis amb el sofre per més que s’assembli el nom. Bé, igual ens faries un favor a tots de fet.
5. Fot-li canya al puto morter. Suposo que li hauràs de fotre aigua per ajudar-te o no podràs, marica.
6. Ara ja pots tirar la merdarada aquesta que has parit a l’olla. 3 minuts i t’ho jales.

 

INFORMACIÓ NUTRICIONAL: una vegada la Lídia Herèdia va dir quan feia el programa aquell del matí de la teletres que s’havia de menjar peix perquè nosequè collons porta que és molt saludable, es veu. I si ho diu la Lídia deu ser veritat.

Perquè ja no ho fa no allò del matí? Estava prenyada oi? Ai no sé. A mi m’agradava com ho feia aquella nana. Ara ja no surt em sembla. Ara poso la ràdio, em poso el rac, que escolto el Basté mentre escric aquí a l’internet de Déu.

Putos canalons de Nadal

Es diuen de Nadal perquè “de sobres” no està ben vist.

1. Quan compris el puto peix digues a la puta peixatera que te l’arregli perquè segur que no ho saps fer, inútil.
2. En una puta paella grossa fot-li oli i passa una mica uns putos llagostins i la resta de peix que t’hagis pogut permetre. 10 putos minuts o així.
3. Afegeix-hi un puta ceba i i ho remenes tot i que xup-xup i tota la puta pesca, i ho passes pel puto xino.
4. Apreta maricón, que no quedin restos.
5. Posa una puta olla a bullir amb les putes plaques de canalons que hagis comprat i quan estiguin bullides pues hi poses la puta pasta a dintre.
6. Ho poses al puto forn 180 putos minuts, i ala. T’ho menjes.

 

Així t’atragantis.