El ron cremat és la polla

Durant l’estiu, la Costa Brava fa olor de cervesa, ginebre i pixats d’holandès. Però durant uns dies, la cosa millora gràcies a aquesta puta meravella.

1. Carda dos litres de rom en una olla de terrissa. Compte: no em siguis talòs: que sigui rom ros. El blanc no val una puta merda.
2. Afegeix tres cullerades de sucre, un grapat de grans de cafè, un collons de branca de canyella i la pell d’una llimona -la resta guarda-la, igual et valgui per uns musclos, jo què sé-.
3. Fot l’olla al foc. Amb compte animal, que et cremes ràpid aquí, això és feina de gent amb caràcter, de gent de veritat, per PERSONES.
4. Un cop fet això ve la cara divertida de la recepta: amb un cullerot, agafa’n una mica i carda-hi flama. Ei, a veure, oju, vigila -Verge Santa..-
5. Posa amb compte -ho dic molt, però ÉS QUE ET CONEC, CONY-, el cullerot encès dins la resta i tot es cremarà. AL LORO AQUESTOS MODERNS DE LES BARBES I LES NENES DE MELENA AL VIENTO EH? La de calvos que ha generat el puto ron cremat.

Aii.. Havaneres, rom cremat i el meu Antònio. I nou mesos després, ton pare naixent.