Truita de pobre

lesputesreceptesdelaiaia.truita_de_pobre

Tothom sap cardar -més o menys-, una truita a la francesa:

  • Bats un parell d’ous
  • Els cardes a la paella i ho vas girant fins que quedi ben cuita.

Un cop saps fer això, la truita de patates, de cabrassó, de pernil, d’alls o de lo que merdes vulguis no té secret.

  • Lo mateix d’abans però amb lo que hi vulgis cardar pel mig.

PERÒ I QUAN NO ET QUEDA UNA PUTA MERDA A CASA? PERÒ RES, RES? DE QUÈ CONY ET POTS ALIMENTAR?

Mira, abans en aquest cony de país les passàvem molt putes, i això, vulguis que no, aguditza l’ingeni. Per tant, si algun dia no tens ben bé res a casa per fotre’t -que tal i com està tot, doncs així acabarem-, pots fer-te: UNA TRUITA DE POBRE

  1. Fot aigua en un plat i carda-hi sal.
  2. Agafa farina i espesseix l’aigua, fins que quedi una textura mocosa, similar a la dels ous.
  3. Carda-ho a la paella i fes com faries una truita amb aquesta merda.

ESTÀ BO? HOME, PUES NO, PERÒ ALIMENTA. SÍ NANO, AIXÍ ÉS LA VIDA, ABANS AQUESTES ÉREN LES MERDES QUE HI HAVIA A CASA. I CONTENTS QUAN HI HAVIA ALGO. Ara no, ara si no ens podem fotre com a mínim un pa amb tomàquet ja ens queixem. NNNDéu, si fins i tot el pa amb tomàquet és menjar de misèries, que es feia així per aprofitar el pa dur!! Però on collons et penses que has nascut? A Suècia?

VALORA EL QUE TENS, HÒSTIA. VÉS A CARDAR UN PETÓ A LA NEVERA

 

Estàndard

28 thoughts on “Truita de pobre”

  2. Collons iaia, quin fàstic fot això!!! Amb l’ho bona que es una bona truita de farina!!! Mira que fotrans això despres de la paella, la fideua o el
    Coulant…. Carda baixón això collonaaa!!! Pobre Antoniu si li feies farina fregida….

    M'agrada

    Respon
  3. cirujano ha dit:

    Això dl pa amb tomàquet m’ha deixat destroçat, nnnnlaputa. Jo q pensava q era un plat d gurmet i resulta q es feia x poder menjar-se el pa du sssstia puta.

    M'agrada

    Respon
  5. Maria ha dit:

    Si en comptes de farina blanca, es posa farina de cigró, no queda tan malament. Té coloret i tot… Això m’ho ha dit una altra iaia. Que potser son de la mateixa “quinta”…

    M'agrada

    Respon
  7. Glòria ha dit:

    Ja tens raó iaia, no valorem gens el que tenim! Espero no haver-me de trobar mai en una situació en el que només pugui fer aquesta “truita”.
    Gràcies!

    M'agrada

    Respon
  10. Matilde ha dit:

    Fuuuuffff iaiaaa, sabs, m’as recordat els putos crispells que fotía la meva mare cuan jo era petita, AIGUA AMB FARINA ……. que quedaba com tu dius feta una bona MERDA !!!!, I PER CULLONS TENIAS DE MENJAR HO … o aixó o res .. ens em tornat tots plegats uns llepa fils ara hostia !!!!!!!!!!!

    M'agrada

    Respon
  13. Una néta orgullosa de les seves iaies ha dit:

    És ben cert que ens queixem per gust. Quan era adolescent vaig sentir a explicar a un avi que durant la guerra amb unes patates bullides podien passar dies tota la família. Gràcies iaia per recordar-nos que el menjar és un bé de Déu (o de la natura, o del que cregui cadascú) i que no som Suecs. Encara que allà els índexs de pobresa tampoc no són com per tirar coets, o això he llegit al diari,

    M'agrada

    Respon
  14. Anna la néta ha dit:

    Doncs jo n’he menjat tota la vida i, sincerament, són boníssims. La meva iaia en deia CRESPELLS i la recepta que feia ella és tal i com la descriu vostè. El meu germà i jo esperàvem els diumenges amb ànsia per poder-ne menjar. Us donaré uns consells als que us vingui de gust fer-los: Important que la massa quedi sense grumolls, per tant, tireu la farina dins l’aigua, a poc a poc o us costarà de desfer. Les quantitats són a oju, ha de quedar la textura com si fos la de pintura en acabar d’obrir el pot. Un bon gruix d’oli a la paella, per a que no s’enganxi, i compte amb les esquitxades! Per donar-li la volta, un cop feta per sota, amb unes pinces vas que t’hi mates. Fàcil, fàcil, i zero complicacions. Gràcies iaia Antònia!!

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari