Coca de llardons

Avui descobriràs que la coca de llardons és d’aquelles que no costen una merda de fer, i a tu el pastisser et carda una clavada del copón quan l’hi compres

 

1. Compra plaques de pasta de full. Al puto Mercadona en tenen. Bueno i al Bonpreu i a aquests puestos que vas normalment. Al Lidl no sé, allà tenen coses molt rares, tot està en alemany i no trobo mai res.
2. Agafa els putos llardons que hagis comprat i esmicola’ls bé. La mida exacte ve a ser la que et roti, però bé, que quedin petitons sí que seria un detall interessant. Carda’ls per sobre de la pasta, més o menos ben posat.
3. Ara, em plegues la puta pasta com si fos un llençol -dic això com si tu n’haguéssis plegat mai cap, verge santa quin vago estàs fet-. Si cal un parell de vegades.
4. Temps per apretar i estirar amb el puto curró. Demostra que no ets una nenassa del tot, carda-li ganes a l’asunto. No paris fins que cardai com a molt mig dit.
5. Ara ve lo car. Ho pintes amb un ou -OJU AMB LES BROMES, PORC-, i hi cardes un munt de pinyons a sobre. Sí, valen un ou, ja ho sé, però en porten. Si no et cardes un flam, jo què sé.
6. I sucre. PER PARAR UN PUTO TREN. Gaudeix del moment, gordo. -Si ets diabètic fuig d’aquesta coca JA-
7. Ho cardes al puto forn un quartet a 200º -més o menos- i ho deixes refredar.

I avui aquesta colla de veterias dels collons no es queixaràn, se la fotràn feliços, pensant que els llardons cauen dels putos arbres.