Putos peus de porc a la catalana

Del porc se’n pot aprofitar tot. Ojalà tu fossis igual, brètol.

Imatge

  1. Compra els putos peus de porc a qualsevol carnisseria -no et queixis, valen quatre duros-, i demana que te’ls tallin a quatre trossos. Podries fer-ho tu, però essent talòs com ets encara et cardaràs mal. Res, que t’ho facin allà.
  2. Carda’ls en una puta cassola de fang -que sigui de fang eh? res de merdes del Casa Viva, fer país vol calers-, i carda-hi ceba, alls, tomàquet i la collonada habitual que més t’agradi. Fot-hi també les herbes aromàtiques que vulguis. PERÒ…!! EH TU, DROGATA, QUÈ CARDES? LA MARIA NO VAL. FORA DE LA CASSOLA CAGONJUDES!
  3. Fot-hi conyac per sobre -ja t’agrada més eh la recepta? mare meva, quina pena de jovent-, i flameja-ho. Oju els modernets dels collons, que ara m’aneu tots amb unes putes barbes de Bin Laden i encara se’m cremareu!!!.
  4. Deixata en un pot apart el cony de farina, pebre vermell i canyella amb una mida d’aigua com per cobrir els putos peus, i carda-ho a la cassola.
  5. Quan porti una estona carda-hi les putes figues, els pinyons i totes aquelles hòsties que al ser pobre normalment no pots permetre’t, i un bon raig de moscatell.
  6. I res, que en una hora i mitja hauria d’estar.

És una puta recepta molt barata, el porc val quatre xavos. Serà perquè n’hi ha molts..

Estàndard

Les putes faves a la catalana

Molta cadena humana i ,molta polla però després no sabeu fer-me un puto plat tant nostrat, quins collons.Imatge

  1. Carda a sofregir un parell de trossos de cansalada. I que sigui de bona, collons, que aquí molt catalanets, però després em compreu aquella merda embasada del Campofrio.
  2. Afegeix-hi també un os de pernil, que deu ser l’únic que et queda del puto lot de Nadal, mort de gana. Si no, demana’n al súper, que en tenen.
  3. Carda-hi ceba i all picat, trosseja-hi un puto tomàquet ben maco, carda-hi romaní i llorer, i dóna-hi voltes durant 6 minuts o així.
  4. Temps per afegir-hi el puto vi. Fes-ho amb compte, i sense deixar de remenar.Tanca el collons de l’olla perquè no marxi tot el cony de suc en un moment, i deixa-ho 10 minuts més.
  5. Incorpora-hi les faves que hagis comprat a can verduler, i fes que casin amb la salseta que estàs parint. Cobreix-ho d’aigua -si ets de Barcelona ni se t’adudeixi cardar aquesta merda que us surt de l’aixeta- i deixa-ho tres putos quarts més.
  6. Ara, carda-hi un bon parell de trossos de xoriços i de butifarra negre i amb mitja hora més hauria d’estar. Sí, ja ho sé que triga, però tu, AIXÍ DE RÀPIDS SOM FENT LES COSES EN AQUEST PUTO PAÍS..
  7. Ja està.

Joder, més menjar faves a la catalana i menys menjar bollicaos i un altre putpo gallo cantaria

Estàndard

Putos cargols a la llauna

Aquesta puta recepta no la feu si teniu algun collons d’amant dels animals a sopar o es cagarà en la vostra puta mare.

lesputesreceptesdelaiaia_cargols_a_la_llauna

  1. Has de posar els putos cargols i cap per amunt en un cony de graella que tinguis per ai.
  2. Al ser vius, els cabrons voldran donar-se la puta volta per fugir -són cargols, però no gilipolles-, així que per evitar-ho, se’ls hi carda molta sal a sobre -segurament sigui un puto delicte això-
  3. Fot-los al puto forn a màxima temperatura i contempla la màgia de la puta cuina lleidatana: bitxos xamuscant-se vius.
  4. Treu-los als 3 minuts i tira’ls un puto raig d’aigua perquè deixin baba. Que tornin al forn. GUANYA’T L’INFERN ETERN.
  5. En acabat, flameja les víctimes amb conyac – si no te l’has begut tot ja, BORRATXO-, i serveix-los acompanyats de l’allioli de Déu que vam fer.

 

Es diuen a la llauna perquè es serveixen en un cony de llauna. Tot i que si els poses en un collons de palangana seran lo mateix. AIXÍ SÓN ELS DE LLEIDA.

Estàndard

Com fer el puto fricandó de vedella

El puto fricandó tornava boig al meu Antònio. Al molt cabró li queien les llàgrimes cada cop que li feia HIIIHIHI -Ai Antònio com t’anyoro-

Image

Per començar, deixa’m apuntar que per fer el collons del fricandó s’han de comprar coses cares. Si ets pobre salta’t la puta recepta i ves-te’n a la dels Doritos, miserable.

  1. Dora en una olla uns putos filetets de vedella -sí, la vedella és una cosa comestible, però que ara només poden comprar els pijos-, i un cop fets, els cardes per alguna banda que no emprenyin, que ara ja no fan falta durant bastant rato. Oju no comencis a picar-ne trossets o em cagaré en Cristo eh? Allà, deixa-ho allà. No toquis.
  2. A la olla que t’ha quedat buida, fota-hi ceba i alls i tomàquets i tota la collonada que et dic sempre. Tots els aliments els vull ben picats. Pel puto fricandó ho has de tallar molt fi. MOLT FI. Si no ho talles molt fi no valdrà per una puta merda la salsa que facis. Això, cuina-ho 10 minuts o aixíns.
  3. Ara hi has de tirar una puta copa de vi -si és que te’n queda de la nit anterior, borratxo, que ets un borratxo-. Bé, imagino que entens que ha de ser vi blanc, no? No ets tant tarugo d’anar-li a cardar el puto Sangre de Toro del lot de Nadal, no? JODEEEER…-. Va, espera a que s’evapori.
  4. Ara, fot-li caldo de verdures. Ja he assumit que no en saps fer així que agafa el cony de tetrabrik que compres al súper i carda-li a dins. Mica en mica.
  5. I ara OJU JODER QUE VE LA CLAU DEL TEMA, AL TANTO, OJOPELIGRO: Has de passar tota la puta pasterada pel cony de xino. Compte: no em siguis gilipollas: un xino i un colador no és lo mateix. NO-ÉS-LO-MATEIX. Si ho passes pel xino: BÉ, MACO. Si no passes pel colador: MALAMENT, SUBNORMAL. Queda clar? PEL XINO. Colador: no. Xino: si. AI PER DÉU, QUE LERDO. I apreta fort maricón, que costa un ou que baixi tot.
  6. Perdona una cosa, ho estaves intentant colar amb les mans? Joder que ets guarro Verge Santa… fes servir una mà de morter fill, per pietat… espavila…
  7. Va. Ara això ho fots a l’olla junt amb els putos filets d’abans -que espero no t’hagis anat cascant- i uns quants bolets que tinguis per casa. Moixernons, camagrocs, rovellonets… Ah, que no tens bolets? PUES FOTA’T. UN ALTRE COP APRÈN A COMPRAR.
  8. Ja està. A menjar, gordo.

ACLARACIÓ: Hi ha qui ho acompanya amb arròs. Però s’ha de ser molt imbècil per desgraciar-lo així, espero que no se t’acudeixi.

Estàndard