Calamars farcits: hòstia puta que bons!

Dominar l’art dels calamars farcits collonuts és el que diferencia els cuiners de puta mare i els cuiners de puta pena.

1. Carda en una paella mig quilo de carn picada -de porc, que de vedella és massa forta, i cara-, i amb ell, doncs cebes, tomàquet, alls… les quatre verdures de cardar sofregit, vaja.
2. Passat un moment, hi cardes unes quantes gambes tallades, les potes dels calamars, les putes aletes aquestes que tenen -ho hauràs de tallar, sí, òbviament que ho hauràs de tallar… aaaai mare-. Tot allà, xup xup. A mi m’agrada cardar un ou dur també, però va a gustos.
3. Ara, un cop hagis cardat sal i pebre al puto calamar, rellena’l amb paciència i una cullera amb la pastarada aquesta que has parit que has parit. Carda-hi teca, que hi ha qui ha qui fot calamars farcits casi sense farcir, i és una collonada. Tanca’ls amb un palillo.
4. Amb lo poc que hagi sobrat de pastarada, fot un segon sofregit -vaya, que en facis un altre hi aprofitis lo que t’ha sobrat-, i hi fots a coure els bitxos aquests.
5. Una picada d’ametlles per sobre, cloïsses, quatres herbes, gambes… carda-hi d’acompanyament el que et roti -i et puguis pagar-, i ja t’ho pots cardar.

Fa gràcia eh, quan queden els calamars ben embotits allà, que sembla que hagin d’explotar? SÓN COM TU.