Més català impossible: Espardenya amb escalibada i anxoves

Bueno, avui no tinc ganes de pensar, que amb aquesta merda de temps fot, la pressió atmosfèrica em fa venir mal de cap -Mauri, filldeputa!-. Així que avui fotré una cosa ben fàcil -i catalana-.

1. Vés a veure el puto forner, i compra-li un pa rodó ben parit. Gros, que sigui gros, i sobretot, que sigui bo, que jo a dia d’avui no sé com collons foten el pa però no val una puta merda. Més val car que dolent.
2. Un cop a casa, em cardes una escalivada -o escalibada, no sé com polles s’escriu-. Per cert, és la de dalt, la que està en català, l’altre era una dedicatòria.
3. Hauràs d’haver comprat unes anxoves. A veure, si les compres de l’Escala -del poble…- la hòstia serà molt considerable, però col·laboraràs en el tema “economia de país“. Si les compres d’aquelles rares del Lidl, pues col·laboraràs en la teva butxaca. Tria.
4. Suca el pa amb un bon tomàquet -imagino que sabràs que hi ha tomàquets d’amanir i de sucar, oi?-, frega-hi all i ho regues amb oli del bo de veritat.
5. Muntes el plat cardant capes i ja està. Això és el que té la nostra cuina: que és fàcil, joder. Ah, si tens formatge brie li cardes gratinat per sobre i ja et cauen els ous al terra.

Per cert, ara que deia lo de l’oli.. què polles els hi passa als Borges ara? No paren de fotre anuncis a la teletrès! Entre els de cervesa, els de fuet i aquests, em cardo dels putos nervis, tot ple d’anuncis amb cançonetes de merda.